Veus de la tundra i la taiga

Abril 2, 2008 a les 11:52 pm | Arxivat a Llengües, recerca, Sibèria, Uncategorized | Deixa un comentari
Etiquetes: , , , , , , , , , , , , , , ,

Ahir em va arribar una bola de neu des dels Països Baixos fins a Barcelona. Deia que existeix un centre de recerca, el Mercator, o European Research Centre on Multilingualism and Language Learning (Centre Europeu de Recerca en el Multilingüisme i l’Aprenentatge de Llengües). Treballen en una gran varietat de temes, així que em vaig limitar a buscar els relacionats amb l’àrtic. Amb aquest títol tan bonic, us presento el que han dut a terme a Sibèria:

Veus de la tundra i la taiga

El projecte NWO anomenat “Veus de la tundra i la taiga” va començar el maig de 2002 i es va allargar fins el juny de 2005. Dividit en subprojectes duts a terme per diferents equips en diferents territories de la Federació Russa, aquest projecte ha contribuït a l’enfortiment i la revitalització de diverses minories indígenes del nord de Rússia, incloent-hi els Nenets, Nivkh, Yukagir, Khanty, Mansi i altres. El projecte forma part d’un programa general de recerca amb el mateix nom.

Informe final

Descripció breu de les línies generals:

El tema del programa de recerca “Veus de la tundra i la taiga” és l’estudi de les llengües i cultures amenaçades de la Federació Russa, que cal descriure ràpidament abans que desapareguin. Aquesta recerca es duu a terme des de l’experiència que dóna la feina prècia en la tecnologia per la reconstrucció d’antigues gravacions de so trobades en arxius de Sant Petersburg ha fet possible de comparar les llengües que actualment es parlen en aquelles àrees amb les que es parlaven fa mig segle. Aquestes gravacions consisteixen en parla espontània, cançons tradicionals, llegendes… narrades el llengües siberianes, entre d’altres.

En el projecte NWO vam aplicar les tècniques desenvolupades anteriorment a algunes de les minories lingüístiques i culturals de Rússia que estan en perill d’extinció:els Nivkh i Orok a Sakhalin, i les llengües Yukagir i Tungus a Yakutia. L’objectiu és establir una llibreria fonètica i de vídeo d’històries, folklore, cançons i tradicions orals dels pobles de Sakhalin i Yakutia. Per tal d’aconseguir-ho es comparen els arxius antics amb els nous, i aquests últims s’afegeixen a l’arxiu material de Sant Petersburg, part del qual es pot trobar a Internet i/o en CD-ROM.

La parla espontània i els textos preparats que es recullen són valuosos per la etnolingüística i també per l’antropologia, el folklore, i l’anàlisi etnomusicològica. Per aquest propòsit, les dades són (vídeo)enregistrades, i analitzades des del punt de vista de la construcció i l’ús de la llengua. Els textos, un cop descrits, es publiquen en revistes científiques i llibres amb il·lustracions, en CD-ROM i Internet. Aquestes anàlisis, per tant, resten a disposició d’investigadors en els camps de la fonètica, la lingüística, l’antropologia, la història, l’etnomusicologia i el folklore. Per aquest propòsit els nous centres estan equipats amb ordinadors, programari, gravadores de veu i llibres.

La recerca i documentació es duu a terme amb una cooperació propera amb els estudiosos locals. A Yuzhno-Sakhalinsk i Yakutsk els investigadors d’allà participen en l’arxivament de gravacions de so i en les expedicions per a realitzar el treball de camp. Es formen a la Universitat de Sant Petersburg i els especialistes d’aquesta universitat els visiten per tal d’establir nous centres per l’estudi i l’ensenyança de les llengües locals i els temes que s’hi relacionen.

Veus de Buryatia

El juliol de 2005, Tjeerd de Graaf va presentar l’informe final del projecte dut a terme juntament amb col·laboradors russos en el marc de treball del projecte “Veus de la tundra i la taiga”. El grup de recerca va rebre moltes reaccions positives, tant de científics com de professors, estudiants, parlants nadius i autoritats locals. Això s’aplica en particular a Buryatia, una de les repúbliques federals de Rússia a Sibèria, on Tjeer de Graaf i el seu company de Buryat Ljubov Radnajeva van visitar diversos centres el juny i juliol de 2005. Durant seminaris per a la formació de professorat, van comunicar els resultats dels seus projectes, així com l’ús de les noves tecnologies en l’ensenyament de llengües. Centífics i professors de Buryatia estan preparats i a punt per continuar realitzant projectes similars. Una proposta per aquest projecte ha estat preparada i enviada a l’INTAS, organització de la Unió Europea.

D’acord amb les últimes dades de la UNESCO, la llengua Buryat és considerada una llengua amenaçada, i registrada al Llibre Vermell de la UNESCO de llengües amenaçades. Mentrestant, molts dels seus parlants demostren el seu desig que els seus fills emprin la llengua nadiua. Els recursos educatius moderns (com ara l’aprenentatge assistit per ordinador, o el materia multimèdia) són pràcticament inexistents per ensenyar el la llengua Buryat. Cal dir, però, que existeixen condicionaments favorables perquè aquests materials es desenvolupin. LA recerca conjunta mencionada anteriorment permetria que aquest projecte es dugués a terme.

Si teniu més boles de neu per a mi (també conegudes com informació, enllaços, recursos…) no dubteu d’escriure’m unes ratlles!

Talking Alaska

Abril 1, 2008 a les 10:55 pm | Arxivat a alaska, Blocs | Deixa un comentari
Etiquetes: , , , ,

Aquest és el títol d’un bloc molt interessant que vaig descobrir ahir: Talking Alaska. L’escriu el Dr. Gary Holton, un investigador de l’Alaska Native Languages Center. Aquí teniu la presentació del seu bloc, que és en anglès:

Welcome to Talking Alaska!

This blog covers topics related to Alaska Native languages, including language documentation, language revitalization, language activism, and language endangerment. We may touch on other related topics as well. Guest authors are welcome; contact the admin if you would like to contribute.

We are now well into the 21st century, and all of Alaska’s twenty indigenous (Native) languages are extremely endangered. The knowledge of the Elders risks being lost as young people in Alaska grow up speaking English, with little or no knowledge of the languages of the ancestors.

This is not a new situation. The decline of Alaska Native languages and the shift to English began shortly after the purchase of Alaska from Russia. As the The first General Agent of Education in Alaska, Sheldon Jackson began implementing English-only policies as early as 1884, believing that Native languages were an impediment to educational progress in the state. It was nearly one hundred years before the devastating legacy of these policies began to be reversed with the passage of the Alaska Bilingual Education Act on June 9, 1972. The remainder of the 1970s saw a surge of interest in Alaska Native language work, with many speakers learning to document and teach their Native languages. The decade culminated with the production of Talking Alaska, a series of ten 30-minute videos exploring the “priceless heritage of Alaska’s Native languages.”

The 21st century has seen a resurgence of interest in Alaska Native languages and Native language revitalization. Language programs have been started across the state, ranging from intensive summer language institutes to public immersion language schools. A new generation of speakers — many of the second language speakers — is emerging. These efforts provide testimony that Alaskans have recognized the “priceless heritage of Alaska’s Native language.”

Realment crec que Internet és una eina molt interessant per a les minories, ja que els dóna llibertat per comunicar i reclamar els seus drets al món sencer, tal i com fa aquest bloc que us ressenyo. Ja el tinc al lector de RSS, així que tant jo com vosaltres seguirem en contacte amb ells :)

Alaska Native Language Center

Abril 1, 2008 a les 10:44 pm | Arxivat a alaska, Llengües, recerca | Deixa un comentari
Etiquetes: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,

Com us vaig dir en una entrada anterior sóc lingüista, filòloga per ser exactes. Així que un dels eixos del meu viatge serà, probablement, l’estudi de les llengües. Suposo que aquesta mirada esbiaixada és inevitable, deformació professional. A més a més, aquest eix sovint m’ha comportat experiències interessants anant de viatge, ja que és una manera d’aproximar-se a la gent i a la seva cultura força interessant. Així que, quan vaig començar a llegir notícies sobre descobriments lingüístics, em va resultar inevitable seguir el fil. I aquest fil m’ha conduït fins a l’Alaska Native Language Center:

Alaska Native Language Center

Missió i objectiu

L’Alaska Native Language Center va ser establer l’any 1972 per la legislació estatal com a centre de recerca i documentació per a les vint llengües nadiues d’Alaska. És internacionalment conegut com el centre més important als Estats Units per l’estudi de les llengües Eskimo i Athabascan. El ANLC publica les seves recerques el col·leccions, diccionaris, gramàtiques i documents de recerca. El centre té un arxiu documental amb més de 10.000 ítems, pràcticament tot el que s’ha publicat sobre les llengües nadiues d’Alaska, incloent còpies de la documentació lingüística més antiga, així com informació sobre llengües que estan relacionades amb les d’Alaska. Els membres del grup de recerca proveeixen de materials els professors bilingües i d’altres professionals de la llengua en tot l’estat, assisteixen els investigadors socials i d’altres que treballin amb llengües nadiues, i ofereixen serveis de consulta i formació a professors, districtes escolats i agències estatals relacionades amb l’educació bilingüe. El grup de recerca de l’ANLC també participa en l’ensenyament en el programe de llengües nadiues d’Alaska, que ofereix titulacions en yup’ik centrali i eskimo inupiaq a la Universitat de Fairbanks, a Alaska. El centre també lluita per fer créixer la consciència pública sobre la gravetat de la desaparició de llengües arreu del món, i particularment en el nord. De les vint llengües nadiues d’Alaska, només dues (el yup’ik siberià en dos pobles a l’illa de St. Lawrence, i el yup’ik en disset poblats al sud-oest d’Alaska) són parlats per infants com a primera llengua, i cadascun dels vint té un inestimable valor per la humanitat i és mereixedor de la preservació. Per això, l’ANLC continua documentant, cultivant i promovent aquestes llengües, per així contribuir al seu futur i en el patrimoni de tots els habitants d’Alaska.

Llengües nadiues d’Alaska

 

Aleut | Alutiiq | Iñupiaq | Central Yup’ik | Siberian Yupik | Tsimshian | Haida | lingit | Eyak | Ahtna | Dena’ina | Deg Hit’an | Holikachuk | Upper Kuskokwim | Koyukon | Tanana | Tanacross | Upper Tanana | Gwich’in | Hän

Classes and Degree Programs

Hi ha vint llengües nadiues diferents a Alaska: Aleut, Alutiiq (també anomenat Aleut o Sugpiaq), Central Yup’ik Eskimo, St. Lawrence Island Eskimo, Inupiaq Eskimo, Tsimshian, Haida, Tlingit and Eyak i onze llengües d’Athabascan. Aquestes llengües tot just comencen a ser reconegudes com a l’herència de valor incalculable que sens dubte són.

Des de l’aprovació a Alaska de la Llei per l’Educació Bilingüe de 1972 hi ha hagut una demanda de professors que puguin parlar i ensenyar aquestes llengües a les escoles a tot l’estat, allí on hi hagi nens que parlin aquestes llengües. Per això hi ha oportunitats professionals per a tots aquells amb habilitats en els sectors de l’educació, la recerca, la cultura i el desenvolupament polític.

El Central Yup’ik Eskimo és parlat per un major nombre de persones, seguit per l’ Inupiaq. S’ofereix currículum educatiu en aquestes dues llengües. També s’ofereixen regularment cursos de Kutchin (Gwich’in) Athabascan. Per totes les altres llengües, s’ofereix instrucció individual o en grups reduïts en temes concrets. Per això s’han impartit sovint classes, seminaris i tallers de Tlingit, Haida, St. Lawrence Island Eskimo, Aleut i Koyukon, així com Eskimo comparat i Athabascan comparat.

La Universitat de Faribanks és l’única que ofereix aquests itineraris, amb la col·laboració del personal i el fons documental del ANLC.

Programes universitaris oferts: Minor in Alaska Native Languages, B.A. or Minor in Iñupiaq or Yup’ik Eskimo, A.A.S. or Certificate in Native Language Education, M.A. in Applied Linguistics.

Poder fer un cop d’ull al directori de personal i a les publicacions. Allà també hi tenen una interessant pàgina de “recursos” que serà motiu de posteriors entrades.

Crea un lloc web gratuït o un blog a WordPress.com.
Entries i comentaris feeds.