Idees elèctriques

Un dimarts dotze de febrer cap a les 11 del matí hi havia vaga d’autobusos. Com a bona despistada, jo no ho sabia, i vaig estar més de 20 minuts llegint una revista a la parada, fins que la conversa de les senyores del costat em va fer tornar a la crua realitat. Tanta espera, però,no va ser improductiva del tot. Mentre caminava carrer Balmes avall, se’m va encendre una llumeta i un corrent elèctric em va recórrer l’esquena: una idea. Una idea especial, molt especial. D’aquelles que es tenen un cop o dos a l’any, i encara gràcies.

Amb una idea així el cap m’estava a punt d’esclatar, així que després d’atabalar la companya de despatx vaig córrer a obrir la pàgina web del Twitter, per poder compartir-la amb els que sempre ronden per allà:

Normalment les idees no tenen data i hora, almenys les meves. I aquesta, que no té encara ni forma concreta, sí que en té, i això la fa més especial encara. De moment només és una mena de suma:

Això és un planning per al viatge molt dolent. Hi falta informació per tot arreu: quines comunitats? què entenem per esquimal? quines llengües parlen? on viuen? quina cultura tenen? com sobreviuen en un context que no els accepten? que ens voldrien dir si els deixéssim parlar? què ens ensenyarien? No sé com descobriré tot això; preparant el viatge, fent-lo. Però aquest bloc serà el lloc on aniré reunint, ordenant, ampliant i, sobretot, compartint tot allò que trobi, si ho voleu.