Xerrant en Inuktitut

Abril 9, 2008 a les 10:40 pm | Arxivat a Uncategorized | Deixa un comentari
Etiquetes: , , , , , , , , ,

Us heu preguntat mai com confessar la vostra passió per la pizza fins i tot si esteu a Grenlàndia? Ara podeu parlar obertament sobre això fins i tot si esteu menjant peix fresc en l’interior d’un iglú gràcies a aquest breu glossari oferta per l’Indian and Northern Affairs of Canada:

Hola.
Com estàs?
Em dic ________.
Què està passant?
Sóc de ________ .
Com et dius?
Pertanyo a la nació _______ .
Puc parlar la meva llengua.
Estàs aprenent a parlar la teva llengua?
Vaig a la botiga.
Tornaré a ser aquí aviat.
M’agrada la pizza.
Guai!
De cap manera!
Adéu

Us repto a dir “de cap manera!” quan algú us pregunti si enyoreu la vostra càlida llar el proper estiu ;)

Situant Newfoundland i Labrador

Març 21, 2008 a les 8:51 pm | Arxivat a Innu, Llengües, Mapes | Deixa un comentari
Etiquetes: , , , , , , , , , , , , ,

Continuem amb els pobles indígenes del Canadà. Avui, en una conversa de bar amb companys de feina, ha sortit el tema. Tots dos havien estat al Canadà, i m’han estat comentant algunes coses. No n’hem tret l’aigua clara, de la situació, però sí algunes pistes per seguir buscant. Més concretament, m’han comentat que havia estat notícia fa uns deu anys que Canadà donava autonomia a una de les zones tradicionalment indígenes. A partir d’aquí, cap a la Wiki a remenar:

Pel que fa al territori dels Innu, l’any 1869 era una província britànica independent del Canadà. Aquell mateix any, mitjançant unes eleccions, es va decidir que, tot i que el govern canadenc mantindria el contro sobre els impostos i la política econòmica, Newfoundland es mantindria sota domini britànic. L’any 1907 Newfoundland i Labrador adquiriren l’estatus de dominion, una mena de província autònoma. Tot i així, l’any 1933 el govern de Newfoundland va caure, i durant la Segona Guerra Mundial el Canadà es va encarregar de la seva defensa. A partir d’aquests fets, l’estatus d’aquest territori va quedar en entredit. L’any 1948, amb un marge molt estret, la majoria de ciutadans van votar en un referèndum i van esdevenir part de la confederació canadenca; així, el 31 de març de l’any següent Newfoundland i Labrador va esdevenir la desena i darrera província canadenca.

Geogràficament, la província està formada per l’illa de Newfoundland i la part continental de Labrador, a la costa atlàntica del Canadà. El nom de “Newfoundland” prové de l’anglès “New found land”, una traducció del llatí “Terra Nova”; el de Labrador prové del portuguès “lavrador”, un títol que significa “terratinent” que ostentava l’explorador portuguès de la regió, João Fernandes Lavrador.

A l’octubre de 2007 s’estimava que la població total de la província era de 507.475 persones. Quant a la seva composició lingüística, Newfoundland té els seus propis dialectes de l’anglès, en francè si també l’islandès. El dialecte anglès de Labrador té molts trets en comú amb el de Newfoundland. A més a més, Labrador té les seves pròpies varietats dialectals d’Innu-aimun i Inuktitut.

El cens del 2006 comptabilitzava un total de 505.469 persones, de les quals 499.830 responien així quan se’ls demanava per la llengua materna:

 

1. Anglès 488,405 97.7%
2. Francès 1,885 0.4%
3. Montagnais-Naskapi 1,585 0.3%
4. Xinès 1,080 0.2%
5. Espanyol 670 0.1%
6. Alemany 655 0.1%
7. Inuktitut 595 0.1%
8. Urdu 550 0.1%
9. Àrab 540 0.1%
10. Neerlandès 300 0.1%
11. Rus 225 ~
12. Italià 195 ~

La pàgina web del govern de Newfoundland i Labrador també ofereix força informació, on hi destaca un apartat sobre els aborígens del Labrador. Tot això, però, en propers capítols :)

Les poblacions Innu a la península del Labrador

Març 17, 2008 a les 11:00 pm | Arxivat a Innu, Llengües, Mapes | Deixa un comentari
Etiquetes: , , , , , ,

Sembla que la recerca va avançant, com sempre gràcies a Internet. Remenant per la xarxa he acabat a la pàgina on els Innu parlen sobre la seva llengua, que ells anomenen Innu-aimun. Allà, a part de lliçons d’aquesta llengua, un recull d’històries tradicionals, i enllaços, hi ha també una sèrie de mapes d’on estan situats els seus poblats.

Curiosament, aquest mapa no coincideix amb el mapa que la mateixa web ofereix amb la distribució en el mapa dels dialectes Innu:

mapa-dialectes-innu.jpg

No sé si és perquè són comunitats separades, o perquè en algunes zones ja no s’hi parla… De fet, continua sent Canadà. Caldrà llegir més coses, per exemple aquest article que tenen en la seva web on expliquen com han creat un mapa amb Google Earth amb la situació de les diferents comunitats.

Survival International: els Innu

Març 17, 2008 a les 12:55 am | Arxivat a Innu | 2 comentaris
Etiquetes: , , , , ,

Després de decidir d’emprendre aquest projecte personal, aviat vaig decidir que seria injust fer-ho sense tenir en compte tota la situació que viuen els pobles indígenes del voltant del cercle polar àrtic. Com ja havia intuït amb la visita als Sámi, aquests pobles s’enfronten amb moltes adversitats per a continuar mantenint el seu mode de vida, i consideraria una manca de responsabilitat per part meva no escriure sobre això.

Tal i com vaig aprendre a partir de la meva última entrada al bloc, hi ha una ONG, Survival International, que treballa en favor de les tribus indígenes de tot el món. Tenen una pàgina web excel·lent, amb tones d’informació. Tan sols us faré saber el què diuen sobre la gent del voltant de l’àrtic, després ja està a les vostres mans de continuar aprenent-ne més coses.

Innu

Els Innu són la gent indígena de la major part de la península del Labrador i el Quebec, a l’est del Canadà. Antigament també se’ls coneixia com a indis Montagnais-Naskapi, i no estan relacionats amb els Inuit, que viuen més al nord.

Com viuen? La seva terra, on han viscut durant milenis, és una vasta extensió sub-àrtica on el pasatge predominant està format per boscos, llacs, rius i esplanades rocoses. Ells anomenen la seva terra Nitassinan. Fins a la segona meitat del segle XX, els Innu eren caçadors nòmades. Durant la major part de l’any, els cursos fluvials de Nitassinan estan gelats, i solien viatjar en petits grups de dues o tres famílies amb raquetes de neu, arrossegant trineus. Quan el gel es fonia, viatjaven en canoa resseguint cap a la costa o el gran llac interior per pescar, comerciar, i trobar-se amb els amics i familiars. Caçaven animals com l’ós, el castor i el porc espí, a més a més de pescar i recol·lectar baies. Tot i això, la majoria d’ells depenia dels ramats de caribús que migraven a través de la seva terra cada primavera i tardor. Fins fa molt poc, els Innu obtenien tot el què necessitaven – menjar, roba, sostre, eines i armes – del caribú, que tenia per a ells molta importància cultural. Avui en dia s’ha reclòs els Innu en pobles, i tot i que alguns d’ells caces, pesquen i recol·lecten aliment molts d’ells tenen feines remunerades o depenen de la seguretat social.

A quins problemes planten cara? Durant els anys 50 i 60, els Innu, tradicionalment nòmades, van ser pressionats per establir-se en poblets sedentaris pel govern canadenc i l’església catòlica. La transició va ser dificultosa i traumàtica. La vida en aquests assentaments està marcada per nivells extremadament alts d’alcoholisme, el consum de droga esnifada estès entre els nens, la violència, i una alta taxa de suïcidis. Alguns Innu encara lluiten per mantenir el seu estil de vida tradicional, cosa cada cop més difícil ja que el govern controla les seves terres obtenir-ne beneficis a través d’explotacions mineres, la inunda per a establir-hi centrals hidroelèctriques, i hi construeix carreteres que tallen el què en queda. A l’abril de 1999, el Comitè pels Drets Humans de les Nacions Unides va descriure la seva situació com “l’assumpte més urgent amb que s’han d’afrontar els canadencs, i va condemnar el Canadà per ignorar i eliminar els drets dels pobles aborígens.

Com hi ajuda Survival? Survival ha cridat el govern canadenc a replantejar-se la seva actitud en les negociacions amb els Innu i d’altres grups semblants. Actualment afirmen que només reconeixeran els drets dels Innu a la seva terra si entreguen al govern la major part del seu territori. El Canadà ha de reconèixer el dret dels Innu a la terra que els pertany, i a viure-hi com ells escullin.

Sóc conscient que això no és gaire, però és tot just el començament. En continuareu llegint coses.

Primer pas: Alaska i Canadà

Març 13, 2008 a les 12:18 am | Arxivat a Llengües, Mapes | Deixa un comentari
Etiquetes: , , , , , , , , , ,

Estic treballant amb l’Ethnologue intentant determinar quines famílies lingüístiques estan lligades a les cultures que habiten al voltant del pol nord, més amunt del cercle polar àrtic. He fet algunes troballes interessants; per exemple, algunes d’aquestes famílies lingüístiques tenen grups de parlants tan a Alaska i Canada com a Sibèria, al nord de Rússia. Això és molt interessant, i em pregunto com es deuria originar aquesta situació, espero poder-ho anar esbrinant mica en mica.

Aquí teniu part del què he trobat fins ara:

Alaska
Els EUA tenen 293,027,571 habitants, entre els quals hi ha 1.900.000 d’indis nadius americans, inuits o aleuts, tot i que no tots ells parlen les llengües indígenes (cens de 1990). Els idiomes reconeguts oficials (a part de l’anglès, que ho és “de facto”, són eh hawaià (a Hawaii) i l’espanyol (a Nou Mèxic). El nombre de llengües comptabilitzades en aquest territori és de 238. D’aquestes, 162 encara estan vives, 3 només tenen parlants com a segona llengua i han perdut tots els parlants materns, i 73 han mort. Totes les llengües inuit i aleut encara estan vives.

Aleut
[ale] 300 als EUA (1995 M. Krauss). En tot el món hi ha 490 parlants. Ètnicament, s’han recomptat 2.000 aleuts (1995 M. Krauss). Les grans varietats registrades són l’aleut oest a l’illa Atka (Cadena d’Aleut), l’aleut est a l’est de les Pribilofs, les illes aleutianes, i l’a península d’Alaska. També es parla a Rússia (Àsia). Els dialectes de l’aleut oest són Atkan, Atka, Attuan, Unangany, Unangan; i els de l’aleut est són Unalaskan i Pribilof Aleut. Família lingüística: Eskimo-Aleut, Aleut.

Inupiatun del nord d’Alaska
[esi] Població ètnica: 8,000, a Norton Sound i Point Hope, Alaska. També es parla al Canada. Noms alternatius: Inupiat, “Eskimo”. Dialectes: North Slope Inupiatun (Point Barrow Inupiatun), West Arctic Inupiatun, Point Hope Inupiatun, Anaktuvik Pass Inupiatun. Família lingüística: Eskimo-Aleut, Eskimo, Inuit.

Inupiatun del nord-oest d’Alaska
[esk] 4,000 (1978 SIL). Parlants de totes les llengües inuit: 75,000 d’un grup ètnic de 91,000 persones (1995 M. Krauss). Població ètnica: 8,000 (1978 SIL). Es parla a Alaska, Kobuk River, Noatak River, Seward Peninsula, i a l’estret de Bering. Noms alternatius: Northwest Alaska Inupiat, Inupiatun, “Eskimo”. Dialectes: Northern Malimiut Inupiatun, Southern Malimiut Inupiatun, Kobuk River Inupiatun, Coastal Inupiatun, Kotzebue Sound Inupiatun, Seward Peninsula Inupiatun, King Island Inupiatun (Bering Strait Inupiatun). Família lingüística: Eskimo-Aleut, Eskimo, Inuit.

Yupik, central
[esu] 10,000 (1995 M. Krauss). Població ètnica: 21,000 (1995 M. Krauss). Nunivak Island, Alaska coast des de la badia de Bristol fins a Unalakleet a Norton Sound i terra endins al llarg dels rius Nushagak, Kuskokwim, i Yukon. Noms alternatius: Central Alaskan Yupik. Dialectes: Kuskokwim Yupik (Bethel Yupik). Hi ha 3 dialectes, força diferents entre ells. Família lingüística: Eskimo-Aleut, Eskimo, Yupik, Alaskan.

Yupik, siberià central
[ess] 1,050 parlants als USA (1995 Krauss). Població en tots els països: 1,350. Població ètnica: 1,050 a USA (1995 Krauss). Distribuïts a l’illa de St. Lawrence, Alaska; als pobles Gambell i Savonga, Alaska. També es parla a Rússia (Asia). Noms alternatius: Esquimal de l’illa St. Lawrence Island, Yupik de l’estret de Bering Strait. Dialectes: Chaplino. Família lingüística: Eskimo-Aleut, Eskimo, Yupik, Siberian

Yupik, golf del Pacífic
[ems] 400 parlants (1995 M. Krauss). Població ètnica: 3,000 (1995 M. Krauss). Parlat a la península d’Alaska, l’illa Kodiak Island (dialecte de Koniag), i en vint poblats al llarg de la cosa d’Alaska des de la cala de Cook fins a la cala de Prince William (dialecte de Chugach). Noms alternatius: Alutiiq, Sugpiak “Eskimo”, Sugpiaq “Eskimo”, Chugach “Eskimo”, Koniag-Chugach, Suk, Sugcestun, Aleut, Pacific Yupik, South Alaska “Eskimo”. Dialectes: Chugach, Koniag. Família lingüística: Eskimo-Aleut, Eskimo, Yupik, Alaskan

Canadà

A Canadà hi ha 32,507,874 d’habitants, entre els quals hi ha 32.000 individus de l’ètnia inuit (1993): 146,285 d’ells són de primera llengua inuit (1981 census). Les llengües oficials del Canadà són l’anglès i el francès. L’índex d’alfabetització és del 96% al 99%. S’hi han llistat 89 llengües, de les quals 4 ja estan extingides.

Inuktitut, Canada de l’Est
[ike] 14,000 parlants(cens del 1991, L. Kaplan). Població ètnica: 17,500 (cens del 1991, L. Kaplan). Oestd e la badia de Hudson i a l’est èr l’illa de Baffin, el Quebec iá península de Labrador. Noms alternatius: Eastern Canadian “Eskimo”, “Eastern Arctic Eskimo”, Inuit. Dialectes: “Baffinland Eskimo”, “Labrador Eskimo”, “Quebec Eskimo”. Família lingüística: Eskimo-Aleut, Eskimo, Inuit

Inuktitut, Canadà de l’Oest
[ikt] 4,000 (cens del 1981). Tots els parlants de primera llengua inuit sumen 18,840 (cens del 1981). Població ètnic: 7,500 (cens del 1981). Parlat a la part central de l’àrtic canadenc, a l’oest cap al delta Mackenzie i l’àrea costanera, incloent Tuktoyaktuk a la costa àrtica i a la costa al nord d’Inuvik (però no a Inuvik i Aklavik, i l’àrea costanera). Noms alternatius: Inuvialuktun. Dialectes: Copper Inuktitut (“Copper Eskimo”, Copper Inuit), “Caribou Eskimo” (Keewatin), Netsilik, Siglit. El dialecte Caribou necessitaria de ser investigar més detingudament. Família lingüística: Eskimo-Aleut, Eskimo, Inuit.Inupiatun, North Alaskan.

Inupiatun, nord d’Alaska
[esi] Regió del delta Mackenzie inclosos Aklavik and Inuvik, a Alaska, EUA. Noms alternatius: North Alaskan Inupiat, Inupiat, Inupiaq, “Eskimo”. Dialectes: West Arctic Inupiatun (Mackenzie Inupiatun, Mackenzie Delta Inupiatun), North Slope Inupiatun. Família lingüística: Eskimo-Aleut, Eskimo, Inuit

Aquó podeu veure els fantàstics mapes de l’ Ethnologue per a fer-vos una idea més clara de la situació:

Alaska
Canadà

Qui són: començant a destriar gentilicis

Març 6, 2008 a les 7:00 pm | Arxivat a Noms, Origen | Deixa un comentari
Etiquetes: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,

Fa un parell de setmanes, vaig escriure la paraula ‘eskimo’ en una redacció d’anglès. El meu professor em va fer notar que aquest terme estava considerat políticament incorrecte, despectiu. Jo l’havia escrit perquè m’agradava com sonava, i perquè pensava que era la manera de traduir el noste ‘esquimal’, ja que és d’on prové. A més a més, en lingüística es coneix el grup de llenguatges “esquimals” d’Amèrica del Nord com ‘eskimo-aleut’ així que ne cap moment vaig sospitar de la seva manca de tacte. Això em va preocupar; era una mala manera de començar els preparatius del viatger anomenar despectivament aquells qui anaves a visitar. Es tracta -té la seva gràcia– d’un problema de terminologia i gentilicis, que ara que he començat a investigar, em supera. Us copio el què m’ha aclarit la web Dictionary.com, classificat per zones geogràfiques. Evidentment, crítiques, opinions, correccions i un llarg etcètera són més que benvingudes.

Alaska, Canadà i Grenlàndia
Eskimo
1.a member of an indigenous people of Greenland, northern Canada, Alaska, and northeastern Siberia, characterized by short, stocky build and light-brown complexion.
2.either of two related languages spoken by the Eskimos, one in Greenland, Canada, and northern Alaska, the other in southern Alaska and Siberia.
Compare Inuit, Yupik.Usage note The name Inuit, by which the native people of the Arctic from northern Alaska to western Greenland call themselves, has largely supplanted Eskimo in Canada and is used officially by the Canadian government. Many Inuit consider Eskimo derogatory, in part because the word was, erroneously, long thought to mean literally “eater of raw meat.” Inuit has also come to be used in a wider sense, to name all people traditionally called Eskimo, regardless of local self-designations. Nonetheless, Eskimo continues in use in all parts of the world, especially in historical and archaeological contexts and in reference to the people as a cultural and linguistic unity. The term Native American is sometimes used to include Eskimo and Aleut peoples. See also Indian.

Inuit
1.a member of the Eskimo peoples inhabiting northernmost North America from northern Alaska to eastern Canada and Greenland.
2.the language of the Inuit, a member of the Eskimo-Aleut family comprising a variety of dialects.

Also, Innuit.
Also called Inupik.

Usage Note: The preferred term for the native peoples of the Canadian Arctic and Greenland is now Inuit, and the use of Eskimo in referring to these peoples is often considered offensive, especially in Canada. Inuit, the plural of the Inuit word inuk, “human being,” is less exact in referring to the peoples of northern Alaska, who speak dialects of the closely related Inupiaq language, and it is inappropriate when used in reference to speakers of Yupik, the Eskimoan language branch of western Alaska and the Siberian Arctic. See Usage Note at Eskimo.

Aleut
1.also, Aleutian. a member of a people native to the Aleutian Islands and the western Alaska Peninsula who are related physically and culturally to the Eskimos.
2.ahe language of the Aleuts, distantly related to Eskimo: a member of the Eskimo-Aleut family.

Husky
1.Eskimo dog.
2.Siberian Husky.
3.Canadian Slang.
a. an Inuit.

b. the language of the Inuit.
Usage note: Origin: 1870–75; by ellipsis from husky dog, husky breed; cf. Newfoundland and Labrador dial. Husky a Labrador Inuit, earlier Huskemaw, Uskemaw, ult. < the same Algonquian source as Eskimo.

Noruega, Suècia, Finlàndia i penínsul·la de Kola

Sami
1.A member of a people of nomadic herding tradition inhabiting Lapland.
2.Any of the Finnic languages of the Sami.

Lapp
1.Also called Laplander . A member of a Finnic people of northern Norway, Sweden, Finland, and adjacent regions.
2.Also called Lappish. any of the languages of the Lapps, closely related to Finnish.
Also called Sami.

Sibèria

Ostyak
1.a member of the nomadic Ugrian people living in northwestern Siberia (east of the Urals)
2.a Ugric language (related to Hungarian) spoken by the Ostyak [syn: Khanty]

Chukchi
1.a member of a Paleo-Asiatic people of northeastern Siberia.
2.the Chukotian language of the Chukchi people, noted for having different pronunciations for men and women.

Evenki
1.a member of a Siberian people living mainly in the Yakut Autonomous Republic, Khabarovsk territory, and Evenki National District in the Russian Federation.
2.the Tungusic language spoken by the Evenki.

Samoyed
1.a member of a Uralic people dwelling in W Siberia and the far NE parts of European Russia.
2.Also, Samoyedic. a subfamily of Uralic languages spoken by the Samoyed people.

Usage Note Siberian Mongolian people, 1589, from Rus. samoyed, lit. “self-eaters, cannibals” (the first element cognate with Eng. same, the second with O.E. etan “to eat”). The native name is Nenets. As the name of a type of dog (once used as a working dog in the Arctic) it is attested from 1889.

Nenets
1.A member of a reindeer-herding people of of extreme northwest Russia along the coast of the White, Barents, and Kara seas.
2.The Uralic language of this people.

In both senses also called Samoyed.

Japó

Ainu
1.A member of an indigenous people of Japan, now inhabiting parts of Hokkaido, Sakhalin, and the Kuril Islands.
2.The language of the Ainu.
3.caucasoid people in Japan and eastern Russia, 1819, from Ainu, lit. “man.”

Com sol passar, el problema no tan sols no s’ha resolt si no que ha crescut. Pel què jo tinc entès, i tot i que aquest diccionari no ho recull, ‘lapó’ també és un terme inadequat, encara que no sé si despectiu i simplement inadequat. He tret el cap per la Viquipèdia i els mapes tenien tants colors i noms estranys que he decidit que el meu cap no estava preparat per resistir la invasió terminològica. Continuaré, un altre dia.

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.
Entries i comentaris feeds.