Alaska Native Language Center

Abril 1, 2008 a les 10:44 pm | Arxivat a alaska, Llengües, recerca | Deixa un comentari
Etiquetes: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,

Com us vaig dir en una entrada anterior sóc lingüista, filòloga per ser exactes. Així que un dels eixos del meu viatge serà, probablement, l’estudi de les llengües. Suposo que aquesta mirada esbiaixada és inevitable, deformació professional. A més a més, aquest eix sovint m’ha comportat experiències interessants anant de viatge, ja que és una manera d’aproximar-se a la gent i a la seva cultura força interessant. Així que, quan vaig començar a llegir notícies sobre descobriments lingüístics, em va resultar inevitable seguir el fil. I aquest fil m’ha conduït fins a l’Alaska Native Language Center:

Alaska Native Language Center

Missió i objectiu

L’Alaska Native Language Center va ser establer l’any 1972 per la legislació estatal com a centre de recerca i documentació per a les vint llengües nadiues d’Alaska. És internacionalment conegut com el centre més important als Estats Units per l’estudi de les llengües Eskimo i Athabascan. El ANLC publica les seves recerques el col·leccions, diccionaris, gramàtiques i documents de recerca. El centre té un arxiu documental amb més de 10.000 ítems, pràcticament tot el que s’ha publicat sobre les llengües nadiues d’Alaska, incloent còpies de la documentació lingüística més antiga, així com informació sobre llengües que estan relacionades amb les d’Alaska. Els membres del grup de recerca proveeixen de materials els professors bilingües i d’altres professionals de la llengua en tot l’estat, assisteixen els investigadors socials i d’altres que treballin amb llengües nadiues, i ofereixen serveis de consulta i formació a professors, districtes escolats i agències estatals relacionades amb l’educació bilingüe. El grup de recerca de l’ANLC també participa en l’ensenyament en el programe de llengües nadiues d’Alaska, que ofereix titulacions en yup’ik centrali i eskimo inupiaq a la Universitat de Fairbanks, a Alaska. El centre també lluita per fer créixer la consciència pública sobre la gravetat de la desaparició de llengües arreu del món, i particularment en el nord. De les vint llengües nadiues d’Alaska, només dues (el yup’ik siberià en dos pobles a l’illa de St. Lawrence, i el yup’ik en disset poblats al sud-oest d’Alaska) són parlats per infants com a primera llengua, i cadascun dels vint té un inestimable valor per la humanitat i és mereixedor de la preservació. Per això, l’ANLC continua documentant, cultivant i promovent aquestes llengües, per així contribuir al seu futur i en el patrimoni de tots els habitants d’Alaska.

Llengües nadiues d’Alaska

 

Aleut | Alutiiq | Iñupiaq | Central Yup’ik | Siberian Yupik | Tsimshian | Haida | lingit | Eyak | Ahtna | Dena’ina | Deg Hit’an | Holikachuk | Upper Kuskokwim | Koyukon | Tanana | Tanacross | Upper Tanana | Gwich’in | Hän

Classes and Degree Programs

Hi ha vint llengües nadiues diferents a Alaska: Aleut, Alutiiq (també anomenat Aleut o Sugpiaq), Central Yup’ik Eskimo, St. Lawrence Island Eskimo, Inupiaq Eskimo, Tsimshian, Haida, Tlingit and Eyak i onze llengües d’Athabascan. Aquestes llengües tot just comencen a ser reconegudes com a l’herència de valor incalculable que sens dubte són.

Des de l’aprovació a Alaska de la Llei per l’Educació Bilingüe de 1972 hi ha hagut una demanda de professors que puguin parlar i ensenyar aquestes llengües a les escoles a tot l’estat, allí on hi hagi nens que parlin aquestes llengües. Per això hi ha oportunitats professionals per a tots aquells amb habilitats en els sectors de l’educació, la recerca, la cultura i el desenvolupament polític.

El Central Yup’ik Eskimo és parlat per un major nombre de persones, seguit per l’ Inupiaq. S’ofereix currículum educatiu en aquestes dues llengües. També s’ofereixen regularment cursos de Kutchin (Gwich’in) Athabascan. Per totes les altres llengües, s’ofereix instrucció individual o en grups reduïts en temes concrets. Per això s’han impartit sovint classes, seminaris i tallers de Tlingit, Haida, St. Lawrence Island Eskimo, Aleut i Koyukon, així com Eskimo comparat i Athabascan comparat.

La Universitat de Faribanks és l’única que ofereix aquests itineraris, amb la col·laboració del personal i el fons documental del ANLC.

Programes universitaris oferts: Minor in Alaska Native Languages, B.A. or Minor in Iñupiaq or Yup’ik Eskimo, A.A.S. or Certificate in Native Language Education, M.A. in Applied Linguistics.

Poder fer un cop d’ull al directori de personal i a les publicacions. Allà també hi tenen una interessant pàgina de “recursos” que serà motiu de posteriors entrades.

Primer pas: Alaska i Canadà

Març 13, 2008 a les 12:18 am | Arxivat a Llengües, Mapes | Deixa un comentari
Etiquetes: , , , , , , , , , ,

Estic treballant amb l’Ethnologue intentant determinar quines famílies lingüístiques estan lligades a les cultures que habiten al voltant del pol nord, més amunt del cercle polar àrtic. He fet algunes troballes interessants; per exemple, algunes d’aquestes famílies lingüístiques tenen grups de parlants tan a Alaska i Canada com a Sibèria, al nord de Rússia. Això és molt interessant, i em pregunto com es deuria originar aquesta situació, espero poder-ho anar esbrinant mica en mica.

Aquí teniu part del què he trobat fins ara:

Alaska
Els EUA tenen 293,027,571 habitants, entre els quals hi ha 1.900.000 d’indis nadius americans, inuits o aleuts, tot i que no tots ells parlen les llengües indígenes (cens de 1990). Els idiomes reconeguts oficials (a part de l’anglès, que ho és “de facto”, són eh hawaià (a Hawaii) i l’espanyol (a Nou Mèxic). El nombre de llengües comptabilitzades en aquest territori és de 238. D’aquestes, 162 encara estan vives, 3 només tenen parlants com a segona llengua i han perdut tots els parlants materns, i 73 han mort. Totes les llengües inuit i aleut encara estan vives.

Aleut
[ale] 300 als EUA (1995 M. Krauss). En tot el món hi ha 490 parlants. Ètnicament, s’han recomptat 2.000 aleuts (1995 M. Krauss). Les grans varietats registrades són l’aleut oest a l’illa Atka (Cadena d’Aleut), l’aleut est a l’est de les Pribilofs, les illes aleutianes, i l’a península d’Alaska. També es parla a Rússia (Àsia). Els dialectes de l’aleut oest són Atkan, Atka, Attuan, Unangany, Unangan; i els de l’aleut est són Unalaskan i Pribilof Aleut. Família lingüística: Eskimo-Aleut, Aleut.

Inupiatun del nord d’Alaska
[esi] Població ètnica: 8,000, a Norton Sound i Point Hope, Alaska. També es parla al Canada. Noms alternatius: Inupiat, “Eskimo”. Dialectes: North Slope Inupiatun (Point Barrow Inupiatun), West Arctic Inupiatun, Point Hope Inupiatun, Anaktuvik Pass Inupiatun. Família lingüística: Eskimo-Aleut, Eskimo, Inuit.

Inupiatun del nord-oest d’Alaska
[esk] 4,000 (1978 SIL). Parlants de totes les llengües inuit: 75,000 d’un grup ètnic de 91,000 persones (1995 M. Krauss). Població ètnica: 8,000 (1978 SIL). Es parla a Alaska, Kobuk River, Noatak River, Seward Peninsula, i a l’estret de Bering. Noms alternatius: Northwest Alaska Inupiat, Inupiatun, “Eskimo”. Dialectes: Northern Malimiut Inupiatun, Southern Malimiut Inupiatun, Kobuk River Inupiatun, Coastal Inupiatun, Kotzebue Sound Inupiatun, Seward Peninsula Inupiatun, King Island Inupiatun (Bering Strait Inupiatun). Família lingüística: Eskimo-Aleut, Eskimo, Inuit.

Yupik, central
[esu] 10,000 (1995 M. Krauss). Població ètnica: 21,000 (1995 M. Krauss). Nunivak Island, Alaska coast des de la badia de Bristol fins a Unalakleet a Norton Sound i terra endins al llarg dels rius Nushagak, Kuskokwim, i Yukon. Noms alternatius: Central Alaskan Yupik. Dialectes: Kuskokwim Yupik (Bethel Yupik). Hi ha 3 dialectes, força diferents entre ells. Família lingüística: Eskimo-Aleut, Eskimo, Yupik, Alaskan.

Yupik, siberià central
[ess] 1,050 parlants als USA (1995 Krauss). Població en tots els països: 1,350. Població ètnica: 1,050 a USA (1995 Krauss). Distribuïts a l’illa de St. Lawrence, Alaska; als pobles Gambell i Savonga, Alaska. També es parla a Rússia (Asia). Noms alternatius: Esquimal de l’illa St. Lawrence Island, Yupik de l’estret de Bering Strait. Dialectes: Chaplino. Família lingüística: Eskimo-Aleut, Eskimo, Yupik, Siberian

Yupik, golf del Pacífic
[ems] 400 parlants (1995 M. Krauss). Població ètnica: 3,000 (1995 M. Krauss). Parlat a la península d’Alaska, l’illa Kodiak Island (dialecte de Koniag), i en vint poblats al llarg de la cosa d’Alaska des de la cala de Cook fins a la cala de Prince William (dialecte de Chugach). Noms alternatius: Alutiiq, Sugpiak “Eskimo”, Sugpiaq “Eskimo”, Chugach “Eskimo”, Koniag-Chugach, Suk, Sugcestun, Aleut, Pacific Yupik, South Alaska “Eskimo”. Dialectes: Chugach, Koniag. Família lingüística: Eskimo-Aleut, Eskimo, Yupik, Alaskan

Canadà

A Canadà hi ha 32,507,874 d’habitants, entre els quals hi ha 32.000 individus de l’ètnia inuit (1993): 146,285 d’ells són de primera llengua inuit (1981 census). Les llengües oficials del Canadà són l’anglès i el francès. L’índex d’alfabetització és del 96% al 99%. S’hi han llistat 89 llengües, de les quals 4 ja estan extingides.

Inuktitut, Canada de l’Est
[ike] 14,000 parlants(cens del 1991, L. Kaplan). Població ètnica: 17,500 (cens del 1991, L. Kaplan). Oestd e la badia de Hudson i a l’est èr l’illa de Baffin, el Quebec iá península de Labrador. Noms alternatius: Eastern Canadian “Eskimo”, “Eastern Arctic Eskimo”, Inuit. Dialectes: “Baffinland Eskimo”, “Labrador Eskimo”, “Quebec Eskimo”. Família lingüística: Eskimo-Aleut, Eskimo, Inuit

Inuktitut, Canadà de l’Oest
[ikt] 4,000 (cens del 1981). Tots els parlants de primera llengua inuit sumen 18,840 (cens del 1981). Població ètnic: 7,500 (cens del 1981). Parlat a la part central de l’àrtic canadenc, a l’oest cap al delta Mackenzie i l’àrea costanera, incloent Tuktoyaktuk a la costa àrtica i a la costa al nord d’Inuvik (però no a Inuvik i Aklavik, i l’àrea costanera). Noms alternatius: Inuvialuktun. Dialectes: Copper Inuktitut (“Copper Eskimo”, Copper Inuit), “Caribou Eskimo” (Keewatin), Netsilik, Siglit. El dialecte Caribou necessitaria de ser investigar més detingudament. Família lingüística: Eskimo-Aleut, Eskimo, Inuit.Inupiatun, North Alaskan.

Inupiatun, nord d’Alaska
[esi] Regió del delta Mackenzie inclosos Aklavik and Inuvik, a Alaska, EUA. Noms alternatius: North Alaskan Inupiat, Inupiat, Inupiaq, “Eskimo”. Dialectes: West Arctic Inupiatun (Mackenzie Inupiatun, Mackenzie Delta Inupiatun), North Slope Inupiatun. Família lingüística: Eskimo-Aleut, Eskimo, Inuit

Aquó podeu veure els fantàstics mapes de l’ Ethnologue per a fer-vos una idea més clara de la situació:

Alaska
Canadà

Qui són: començant a destriar gentilicis

Març 6, 2008 a les 7:00 pm | Arxivat a Noms, Origen | Deixa un comentari
Etiquetes: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,

Fa un parell de setmanes, vaig escriure la paraula ‘eskimo’ en una redacció d’anglès. El meu professor em va fer notar que aquest terme estava considerat políticament incorrecte, despectiu. Jo l’havia escrit perquè m’agradava com sonava, i perquè pensava que era la manera de traduir el noste ‘esquimal’, ja que és d’on prové. A més a més, en lingüística es coneix el grup de llenguatges “esquimals” d’Amèrica del Nord com ‘eskimo-aleut’ així que ne cap moment vaig sospitar de la seva manca de tacte. Això em va preocupar; era una mala manera de començar els preparatius del viatger anomenar despectivament aquells qui anaves a visitar. Es tracta -té la seva gràcia– d’un problema de terminologia i gentilicis, que ara que he començat a investigar, em supera. Us copio el què m’ha aclarit la web Dictionary.com, classificat per zones geogràfiques. Evidentment, crítiques, opinions, correccions i un llarg etcètera són més que benvingudes.

Alaska, Canadà i Grenlàndia
Eskimo
1.a member of an indigenous people of Greenland, northern Canada, Alaska, and northeastern Siberia, characterized by short, stocky build and light-brown complexion.
2.either of two related languages spoken by the Eskimos, one in Greenland, Canada, and northern Alaska, the other in southern Alaska and Siberia.
Compare Inuit, Yupik.Usage note The name Inuit, by which the native people of the Arctic from northern Alaska to western Greenland call themselves, has largely supplanted Eskimo in Canada and is used officially by the Canadian government. Many Inuit consider Eskimo derogatory, in part because the word was, erroneously, long thought to mean literally “eater of raw meat.” Inuit has also come to be used in a wider sense, to name all people traditionally called Eskimo, regardless of local self-designations. Nonetheless, Eskimo continues in use in all parts of the world, especially in historical and archaeological contexts and in reference to the people as a cultural and linguistic unity. The term Native American is sometimes used to include Eskimo and Aleut peoples. See also Indian.

Inuit
1.a member of the Eskimo peoples inhabiting northernmost North America from northern Alaska to eastern Canada and Greenland.
2.the language of the Inuit, a member of the Eskimo-Aleut family comprising a variety of dialects.

Also, Innuit.
Also called Inupik.

Usage Note: The preferred term for the native peoples of the Canadian Arctic and Greenland is now Inuit, and the use of Eskimo in referring to these peoples is often considered offensive, especially in Canada. Inuit, the plural of the Inuit word inuk, “human being,” is less exact in referring to the peoples of northern Alaska, who speak dialects of the closely related Inupiaq language, and it is inappropriate when used in reference to speakers of Yupik, the Eskimoan language branch of western Alaska and the Siberian Arctic. See Usage Note at Eskimo.

Aleut
1.also, Aleutian. a member of a people native to the Aleutian Islands and the western Alaska Peninsula who are related physically and culturally to the Eskimos.
2.ahe language of the Aleuts, distantly related to Eskimo: a member of the Eskimo-Aleut family.

Husky
1.Eskimo dog.
2.Siberian Husky.
3.Canadian Slang.
a. an Inuit.

b. the language of the Inuit.
Usage note: Origin: 1870–75; by ellipsis from husky dog, husky breed; cf. Newfoundland and Labrador dial. Husky a Labrador Inuit, earlier Huskemaw, Uskemaw, ult. < the same Algonquian source as Eskimo.

Noruega, Suècia, Finlàndia i penínsul·la de Kola

Sami
1.A member of a people of nomadic herding tradition inhabiting Lapland.
2.Any of the Finnic languages of the Sami.

Lapp
1.Also called Laplander . A member of a Finnic people of northern Norway, Sweden, Finland, and adjacent regions.
2.Also called Lappish. any of the languages of the Lapps, closely related to Finnish.
Also called Sami.

Sibèria

Ostyak
1.a member of the nomadic Ugrian people living in northwestern Siberia (east of the Urals)
2.a Ugric language (related to Hungarian) spoken by the Ostyak [syn: Khanty]

Chukchi
1.a member of a Paleo-Asiatic people of northeastern Siberia.
2.the Chukotian language of the Chukchi people, noted for having different pronunciations for men and women.

Evenki
1.a member of a Siberian people living mainly in the Yakut Autonomous Republic, Khabarovsk territory, and Evenki National District in the Russian Federation.
2.the Tungusic language spoken by the Evenki.

Samoyed
1.a member of a Uralic people dwelling in W Siberia and the far NE parts of European Russia.
2.Also, Samoyedic. a subfamily of Uralic languages spoken by the Samoyed people.

Usage Note Siberian Mongolian people, 1589, from Rus. samoyed, lit. “self-eaters, cannibals” (the first element cognate with Eng. same, the second with O.E. etan “to eat”). The native name is Nenets. As the name of a type of dog (once used as a working dog in the Arctic) it is attested from 1889.

Nenets
1.A member of a reindeer-herding people of of extreme northwest Russia along the coast of the White, Barents, and Kara seas.
2.The Uralic language of this people.

In both senses also called Samoyed.

Japó

Ainu
1.A member of an indigenous people of Japan, now inhabiting parts of Hokkaido, Sakhalin, and the Kuril Islands.
2.The language of the Ainu.
3.caucasoid people in Japan and eastern Russia, 1819, from Ainu, lit. “man.”

Com sol passar, el problema no tan sols no s’ha resolt si no que ha crescut. Pel què jo tinc entès, i tot i que aquest diccionari no ho recull, ‘lapó’ també és un terme inadequat, encara que no sé si despectiu i simplement inadequat. He tret el cap per la Viquipèdia i els mapes tenien tants colors i noms estranys que he decidit que el meu cap no estava preparat per resistir la invasió terminològica. Continuaré, un altre dia.

Bloc a WordPress.com.
Entries i comentaris feeds.