Mapes tàctils de Grenlàndia
Juliol 14, 2008 a les 1:19 am | Arxivat a alaska, Mapes | 1 comentariEtiquetes: coneixement, fusta, geografia, grenlàndia, groenlàndia, inuit, inuktitut, mapa
Després d’un parèntesis força llarg, he rebut una empenta per tornar a arrancar. M’han enviat l’entrada d’un bloc que parla sobre els mapes en relleu que els Inuit tallen el pals de fusta. Tradicionalment lligats al mar i, per aquest motiu, experts navegants, tenen un excel·lent coneixement de les intrincades costes de Grenlàndia. A més a més, tenen una manera diferent de plasmar el seu coneixement. Tallen en la fusta la forma i silueta de la costa, com podeu veure en la fotografia:
Font: Colleen Morgan
Per més informació, consulteu aquest enllaç i aquest altre.
Alaska Native Language Center
Abril 1, 2008 a les 10:44 pm | Arxivat a alaska, Llengües, recerca | Deixa un comentariEtiquetes: ahtna, aleut, alutiiq, central yup'ik, centre, deg hit'an, dena'ina, eyak, Fairbanks, gwich'in, haida, hän, holikachuk, iñupiaq, iingit, koyukon, Llengües, llengua, mapa, recerca, siberian yupik, tanacross, tanana, tsimshian, universitat, upper kuskokwim, upper tanana
Com us vaig dir en una entrada anterior sóc lingüista, filòloga per ser exactes. Així que un dels eixos del meu viatge serà, probablement, l’estudi de les llengües. Suposo que aquesta mirada esbiaixada és inevitable, deformació professional. A més a més, aquest eix sovint m’ha comportat experiències interessants anant de viatge, ja que és una manera d’aproximar-se a la gent i a la seva cultura força interessant. Així que, quan vaig començar a llegir notícies sobre descobriments lingüístics, em va resultar inevitable seguir el fil. I aquest fil m’ha conduït fins a l’Alaska Native Language Center:
Alaska Native Language Center
Missió i objectiu
L’Alaska Native Language Center va ser establer l’any 1972 per la legislació estatal com a centre de recerca i documentació per a les vint llengües nadiues d’Alaska. És internacionalment conegut com el centre més important als Estats Units per l’estudi de les llengües Eskimo i Athabascan. El ANLC publica les seves recerques el col·leccions, diccionaris, gramàtiques i documents de recerca. El centre té un arxiu documental amb més de 10.000 ítems, pràcticament tot el que s’ha publicat sobre les llengües nadiues d’Alaska, incloent còpies de la documentació lingüística més antiga, així com informació sobre llengües que estan relacionades amb les d’Alaska. Els membres del grup de recerca proveeixen de materials els professors bilingües i d’altres professionals de la llengua en tot l’estat, assisteixen els investigadors socials i d’altres que treballin amb llengües nadiues, i ofereixen serveis de consulta i formació a professors, districtes escolats i agències estatals relacionades amb l’educació bilingüe. El grup de recerca de l’ANLC també participa en l’ensenyament en el programe de llengües nadiues d’Alaska, que ofereix titulacions en yup’ik centrali i eskimo inupiaq a la Universitat de Fairbanks, a Alaska. El centre també lluita per fer créixer la consciència pública sobre la gravetat de la desaparició de llengües arreu del món, i particularment en el nord. De les vint llengües nadiues d’Alaska, només dues (el yup’ik siberià en dos pobles a l’illa de St. Lawrence, i el yup’ik en disset poblats al sud-oest d’Alaska) són parlats per infants com a primera llengua, i cadascun dels vint té un inestimable valor per la humanitat i és mereixedor de la preservació. Per això, l’ANLC continua documentant, cultivant i promovent aquestes llengües, per així contribuir al seu futur i en el patrimoni de tots els habitants d’Alaska.
Llengües nadiues d’Alaska
Aleut | Alutiiq | Iñupiaq | Central Yup’ik | Siberian Yupik | Tsimshian | Haida | lingit | Eyak | Ahtna | Dena’ina | Deg Hit’an | Holikachuk | Upper Kuskokwim | Koyukon | Tanana | Tanacross | Upper Tanana | Gwich’in | Hän
Classes and Degree Programs
Hi ha vint llengües nadiues diferents a Alaska: Aleut, Alutiiq (també anomenat Aleut o Sugpiaq), Central Yup’ik Eskimo, St. Lawrence Island Eskimo, Inupiaq Eskimo, Tsimshian, Haida, Tlingit and Eyak i onze llengües d’Athabascan. Aquestes llengües tot just comencen a ser reconegudes com a l’herència de valor incalculable que sens dubte són.
Des de l’aprovació a Alaska de la Llei per l’Educació Bilingüe de 1972 hi ha hagut una demanda de professors que puguin parlar i ensenyar aquestes llengües a les escoles a tot l’estat, allí on hi hagi nens que parlin aquestes llengües. Per això hi ha oportunitats professionals per a tots aquells amb habilitats en els sectors de l’educació, la recerca, la cultura i el desenvolupament polític.
El Central Yup’ik Eskimo és parlat per un major nombre de persones, seguit per l’ Inupiaq. S’ofereix currículum educatiu en aquestes dues llengües. També s’ofereixen regularment cursos de Kutchin (Gwich’in) Athabascan. Per totes les altres llengües, s’ofereix instrucció individual o en grups reduïts en temes concrets. Per això s’han impartit sovint classes, seminaris i tallers de Tlingit, Haida, St. Lawrence Island Eskimo, Aleut i Koyukon, així com Eskimo comparat i Athabascan comparat.
La Universitat de Faribanks és l’única que ofereix aquests itineraris, amb la col·laboració del personal i el fons documental del ANLC.
Programes universitaris oferts: Minor in Alaska Native Languages, B.A. or Minor in Iñupiaq or Yup’ik Eskimo, A.A.S. or Certificate in Native Language Education, M.A. in Applied Linguistics.
Poder fer un cop d’ull al directori de personal i a les publicacions. Allà també hi tenen una interessant pàgina de “recursos” que serà motiu de posteriors entrades.
Les poblacions Innu a la península del Labrador
Març 17, 2008 a les 11:00 pm | Arxivat a Innu, Llengües, Mapes | Deixa un comentariEtiquetes: canadà, dialectes, Innu, llengua, mapa, mapificació, quebec
Sembla que la recerca va avançant, com sempre gràcies a Internet. Remenant per la xarxa he acabat a la pàgina on els Innu parlen sobre la seva llengua, que ells anomenen Innu-aimun. Allà, a part de lliçons d’aquesta llengua, un recull d’històries tradicionals, i enllaços, hi ha també una sèrie de mapes d’on estan situats els seus poblats.
Curiosament, aquest mapa no coincideix amb el mapa que la mateixa web ofereix amb la distribució en el mapa dels dialectes Innu:
No sé si és perquè són comunitats separades, o perquè en algunes zones ja no s’hi parla… De fet, continua sent Canadà. Caldrà llegir més coses, per exemple aquest article que tenen en la seva web on expliquen com han creat un mapa amb Google Earth amb la situació de les diferents comunitats.
Des d’una nova perspectiva
Març 10, 2008 a les 11:48 pm | Arxivat a Mapes | 1 comentariEtiquetes: actual, antic, cercle polar àrtic, mapa, pol nord
Sempre mirem el globus terraqui amb la línia de l’Equador a l’alçada dels nostres ulls. Així solem representar també els mapes en dues dimensions. Per donar la volta al món prenent aproximadament com a referència la línia del cercle polar àrtic a 66º 33′ 39″, i tenint com a referència el pol nord, hi ha una perspectiva molt més interessant. Us en faig cinc cèntims en tres fotografies:
Mapa de William Moor and Francis Smith, 1746-1747
Mapa de les estacions polars internacionals, 1882-83
Mapa del pol nord actual, amb la línia -de color vermell – dels 10º, que delimita les zones que en el mes més càlid de l’any, juliol, no pugen dels deu grau positius
Bloc a WordPress.com.
Entries i comentaris feeds.