Alaska Native Language Center

Abril 1, 2008 a les 10:44 pm | Arxivat a alaska, Llengües, recerca | Deixa un comentari
Etiquetes: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,

Com us vaig dir en una entrada anterior sóc lingüista, filòloga per ser exactes. Així que un dels eixos del meu viatge serà, probablement, l’estudi de les llengües. Suposo que aquesta mirada esbiaixada és inevitable, deformació professional. A més a més, aquest eix sovint m’ha comportat experiències interessants anant de viatge, ja que és una manera d’aproximar-se a la gent i a la seva cultura força interessant. Així que, quan vaig començar a llegir notícies sobre descobriments lingüístics, em va resultar inevitable seguir el fil. I aquest fil m’ha conduït fins a l’Alaska Native Language Center:

Alaska Native Language Center

Missió i objectiu

L’Alaska Native Language Center va ser establer l’any 1972 per la legislació estatal com a centre de recerca i documentació per a les vint llengües nadiues d’Alaska. És internacionalment conegut com el centre més important als Estats Units per l’estudi de les llengües Eskimo i Athabascan. El ANLC publica les seves recerques el col·leccions, diccionaris, gramàtiques i documents de recerca. El centre té un arxiu documental amb més de 10.000 ítems, pràcticament tot el que s’ha publicat sobre les llengües nadiues d’Alaska, incloent còpies de la documentació lingüística més antiga, així com informació sobre llengües que estan relacionades amb les d’Alaska. Els membres del grup de recerca proveeixen de materials els professors bilingües i d’altres professionals de la llengua en tot l’estat, assisteixen els investigadors socials i d’altres que treballin amb llengües nadiues, i ofereixen serveis de consulta i formació a professors, districtes escolats i agències estatals relacionades amb l’educació bilingüe. El grup de recerca de l’ANLC també participa en l’ensenyament en el programe de llengües nadiues d’Alaska, que ofereix titulacions en yup’ik centrali i eskimo inupiaq a la Universitat de Fairbanks, a Alaska. El centre també lluita per fer créixer la consciència pública sobre la gravetat de la desaparició de llengües arreu del món, i particularment en el nord. De les vint llengües nadiues d’Alaska, només dues (el yup’ik siberià en dos pobles a l’illa de St. Lawrence, i el yup’ik en disset poblats al sud-oest d’Alaska) són parlats per infants com a primera llengua, i cadascun dels vint té un inestimable valor per la humanitat i és mereixedor de la preservació. Per això, l’ANLC continua documentant, cultivant i promovent aquestes llengües, per així contribuir al seu futur i en el patrimoni de tots els habitants d’Alaska.

Llengües nadiues d’Alaska

 

Aleut | Alutiiq | Iñupiaq | Central Yup’ik | Siberian Yupik | Tsimshian | Haida | lingit | Eyak | Ahtna | Dena’ina | Deg Hit’an | Holikachuk | Upper Kuskokwim | Koyukon | Tanana | Tanacross | Upper Tanana | Gwich’in | Hän

Classes and Degree Programs

Hi ha vint llengües nadiues diferents a Alaska: Aleut, Alutiiq (també anomenat Aleut o Sugpiaq), Central Yup’ik Eskimo, St. Lawrence Island Eskimo, Inupiaq Eskimo, Tsimshian, Haida, Tlingit and Eyak i onze llengües d’Athabascan. Aquestes llengües tot just comencen a ser reconegudes com a l’herència de valor incalculable que sens dubte són.

Des de l’aprovació a Alaska de la Llei per l’Educació Bilingüe de 1972 hi ha hagut una demanda de professors que puguin parlar i ensenyar aquestes llengües a les escoles a tot l’estat, allí on hi hagi nens que parlin aquestes llengües. Per això hi ha oportunitats professionals per a tots aquells amb habilitats en els sectors de l’educació, la recerca, la cultura i el desenvolupament polític.

El Central Yup’ik Eskimo és parlat per un major nombre de persones, seguit per l’ Inupiaq. S’ofereix currículum educatiu en aquestes dues llengües. També s’ofereixen regularment cursos de Kutchin (Gwich’in) Athabascan. Per totes les altres llengües, s’ofereix instrucció individual o en grups reduïts en temes concrets. Per això s’han impartit sovint classes, seminaris i tallers de Tlingit, Haida, St. Lawrence Island Eskimo, Aleut i Koyukon, així com Eskimo comparat i Athabascan comparat.

La Universitat de Faribanks és l’única que ofereix aquests itineraris, amb la col·laboració del personal i el fons documental del ANLC.

Programes universitaris oferts: Minor in Alaska Native Languages, B.A. or Minor in Iñupiaq or Yup’ik Eskimo, A.A.S. or Certificate in Native Language Education, M.A. in Applied Linguistics.

Poder fer un cop d’ull al directori de personal i a les publicacions. Allà també hi tenen una interessant pàgina de “recursos” que serà motiu de posteriors entrades.

Connexió entre llengües de Sibèria i Alaska: noves recerques

Març 30, 2008 a les 3:31 pm | Arxivat a alaska, Llengües, Na-Dene | Deixa un comentari
Etiquetes: , , , , , , , , ,

Estic molt contenta amb això que he trobat! Estava llegint Anthropology.net, i han publicat un article sobre Sibèria i els nadius d’Alaska del National Geographic. El podeu llegir aquí, o en aquest mateix bloc:

L’enllaç entre les llengües siberianes i les dels nadius americans. Un inici.

John Roach
per National Geographic News
26 de març, 2008

Una llengua en perill d’extinció a la remota Sibèria central comparteix una llengua materna amb una dotzena de llengües d’Amèrica del Nord parlades milers de quilòmetres més enllà, confirmen les noves recerques. La troballa permetria als lingüistes de sospesar com Amèrica va començar a ser poblada, d’acord amb Edward Vajda, director del Centre pels Estudis de l’àsia Oriental i Occidental de la Universitat de Belingham.

Des de 1923 els investigadors han suggerit que existeix una connexió entre les llengües asiàtiques i nordamericanes, però aquest és el primer cop que aquesta connexió s’ha demostrat a partir d’estàndards, afirma Vajda, que ha estudiat aquesta relació durant més de quinze anys. Investigadors anteriors havien recopilat llistes de paraules semblants, però els seus mètodes no eren científics. Aquestes semblances, diu Vajda, poden ser considerades casualitats tot i que representin una evidència genuïna. Així que Vajda va desenvolupar un altre mètode. “He establert un sistema sencer de vocabulari similar i també paral·lels gramaticals, bàsicament sobre l’estructuració dels prefixes verbals”, diu.

Llengua en perill d’extinció

La seva recerca enllaça la família lingüística del Vell Món del Yeniseic a la Sibèria Central amb la família Na-Dene de llengües a l’Amèrica del Nord. La família Yenisec inclou les llengües ja extingides Yugh, Kott, Assan, Arin, i Pumpokol. Ket és l’única llengua que encara sobreviu, amb menys de 200 parlants, la majoria d’ells amb més de 50 anys, segons Vajda. “En un parell de generacions el Ket probablement s’haurà extingit”, afirma. (Notícies relacionades: “Languages Racing to Extinction in 5 Global ‘Hotspots’” [September 18, 2007].)
La família Na-Dene inclou llengües que es parlen pel grup de tribus Athasbaskan als EUA i Canadà, així com per la gent Tlingit i Eyak. L’última parlant d’Eyak va morir el gener passat.

Vajda va presentar els seus resultats el febrer, en una trobada de lingüistes al Centre de Llengües Nadiues d’Alaska, a Fairbanks.

Establint la connexió

Vajda va establir que l’enllaç entre la família Yeniseic i Na-Dene a partir de l’observació del sisteme de prefixació verbal. Aquests prefixes no existeixen en cap altra llengua del nord d’Àsia. “Tan sols les llengües Na-Dene tenen un sistema de prefixes verbals molt semblant al Yeniseic”, afirma. A partir d’aquí Vajda ha trobat algunes dotzenes de cognats, paraules que pertanyen a diferents llengües però que son semblants des d’un punt de vista fonètic i semàntic. Aquests resultats encaixen amb els treballs anteriors de Merritt Ruhlen, un antropòleg de la Universitat de Stanford a Califòrnia; qui, segons Vajda, va descobrir els primers cognats del Yeniseic i els Na-Dene. Vajda també assenyala que aquests cognats tenen correspondència fonètica. “He connectat sistemàticament les estructures de les llengües Yeniseic amb les estructures del Na-Dene modern” – diu Vajda – “les meves comparacions no mostren tan sols semblances formals, si no que també mostro que hi ha un sistema al darrera”.

Johanna Nichols és una lingüista a la universitat de Califòrnia a Berkeley, que va assistir a la torbada on Vajda va presentar la seva recerca. Amb l’excepció de la família Eskimo-Aleut que s’estén al llarg de l’estret de Bering i les Illes Aleutianes, aquesta és la primera demostració exitosa que existeix una connexió entre una llengua de l’Antic i el Nou món”, diu Nichols.

Llengua originària

Vajda afirma que la seva recerca situa la lingüística al mateix escenari que l’arqueologia, l’antropologia i la genètica pel que fa als estudis sobre la història dels éssers humans al Nord d’Àsia i Nord Amèrica. Ni el Ket modern ni el Na-Dene representen la llengua originària. Per exemple, probablement alguns sons de del Na-Dene són més propers al tronc comú que els del Yeniseic. Algunes altres paraules en Yeniseic, però, són probablement més antigues.

A partir de les evidències arqueològiques de les migracions humanes a través de l’estret de Bering, la connexió lingüística es podria remuntar a, com a mínim, 10.000 anys enrera. Si això és cert, segons Vajda es tractaria de l’enllaç lingüístic més antic demostrat fins avui dia. Encara falta, però, molta recerca sobre quan es van originar aquestes llengües i com van integrar-se ne diverses cultures abans que això s’accepti, afirma Nichols. “No crec que hi hagi cap raó per assumir que aquesta connexió es remunti a fa 10.000 anys. Segurament es deu tractar d’un episodi tardà en una història de l’assentament més llarg i més complex”, diu ella.

Sent jo mateixa filòloga, estic fascinada per aquest descobriment. Són molt bones notícies, enhorabona pels investigadors! A veure si troballes com aquesta contribueixen a fomentar i expandir l’ús i conservació d’aquestes llengües ignorades.

Crea un lloc web gratuït o un blog a WordPress.com.
Entries i comentaris feeds.