Mapes tàctils de Grenlàndia

Juliol 14, 2008 a les 1:19 am | Arxivat a alaska, Mapes | 1 comentari
Etiquetes: , , , , , , ,

Després d’un parèntesis força llarg, he rebut una empenta per tornar a arrancar. M’han enviat l’entrada d’un bloc que parla sobre els mapes en relleu que els Inuit tallen el pals de fusta. Tradicionalment lligats al mar i, per aquest motiu, experts navegants, tenen un excel·lent coneixement de les intrincades costes de Grenlàndia. A més a més, tenen una manera diferent de plasmar el seu coneixement. Tallen en la fusta la forma i silueta de la costa, com podeu veure en la fotografia:

Font: Colleen Morgan

Per més informació, consulteu aquest enllaç i aquest altre.

Xerrant en Inuktitut

Abril 9, 2008 a les 10:40 pm | Arxivat a Uncategorized | Deixa un comentari
Etiquetes: , , , , , , , , ,

Us heu preguntat mai com confessar la vostra passió per la pizza fins i tot si esteu a Grenlàndia? Ara podeu parlar obertament sobre això fins i tot si esteu menjant peix fresc en l’interior d’un iglú gràcies a aquest breu glossari oferta per l’Indian and Northern Affairs of Canada:

Hola.
Com estàs?
Em dic ________.
Què està passant?
Sóc de ________ .
Com et dius?
Pertanyo a la nació _______ .
Puc parlar la meva llengua.
Estàs aprenent a parlar la teva llengua?
Vaig a la botiga.
Tornaré a ser aquí aviat.
M’agrada la pizza.
Guai!
De cap manera!
Adéu

Us repto a dir “de cap manera!” quan algú us pregunti si enyoreu la vostra càlida llar el proper estiu ;)

Segon pas: Kalaallit Nunaat

Abril 3, 2008 a les 10:44 pm | Arxivat a Llengües, Mapes | Deixa un comentari
Etiquetes: , , , , , , , ,

Ja fa força temps que vaig escriure l’entrada a Ethnologue, quan vaig escriure la informació relativa a Alaska i Canadà. Per ser sincera, pensava que potser em costaria anar trobant informació per al projecte, i em va semblar un pas fàcil començar per Ethnologue. Però he anat saltant d’una pàgina a l’altra, i pràcticament m’havia oblidat d’aquest pas tan bàsic. Així que continuo, aquest cop amb la informació sobre Grenlàndia o, més ben dit, Kalaallit Nunaat:

Kalaallit Nunaat (Greenland)

La població total és de 56.384. Llengües nacionals o oficials: inuktitut greenlandès, danès. Afiliació amb Dinamarca, autogovern des de 1979. Taxa d’alfabetització: 93%. El nombre de llengües llistat per Grenlàndia és de dos: danès i inuktitut grenlandès. Totes dues són llengües vives.

Inuktitut grenlandès
[kal] 47.800 parlants a Grenlàndia (1995 Krauss). Aquesta xifra inclou 3.000 parlants de grenlandès est, 44.000 de grenlandès oest, i 800 de nord grenlandès. La població total en tots els països és de 54.800. Unes 80 comunitats per sobre de 10 persones. About 80 communities of populations over 10. També es parla a Dinamarca. Només alternatius: Greenlandic, Kalaallisut. Dialectes: West Greenlandic, East Greenlandic, “Polar Eskimo” (North Greenlandic, Thule Inuit). Els dialectes s’acosten a ser llengües diferents (M. Krauss 1995). Classificació: Eskimo-Aleut, Eskimo, Inuit.

No he pogut trobar el mapa de Grenlàndia, potser no en tenen…

Situant Newfoundland i Labrador

Març 21, 2008 a les 8:51 pm | Arxivat a Innu, Llengües, Mapes | Deixa un comentari
Etiquetes: , , , , , , , , , , , , ,

Continuem amb els pobles indígenes del Canadà. Avui, en una conversa de bar amb companys de feina, ha sortit el tema. Tots dos havien estat al Canadà, i m’han estat comentant algunes coses. No n’hem tret l’aigua clara, de la situació, però sí algunes pistes per seguir buscant. Més concretament, m’han comentat que havia estat notícia fa uns deu anys que Canadà donava autonomia a una de les zones tradicionalment indígenes. A partir d’aquí, cap a la Wiki a remenar:

Pel que fa al territori dels Innu, l’any 1869 era una província britànica independent del Canadà. Aquell mateix any, mitjançant unes eleccions, es va decidir que, tot i que el govern canadenc mantindria el contro sobre els impostos i la política econòmica, Newfoundland es mantindria sota domini britànic. L’any 1907 Newfoundland i Labrador adquiriren l’estatus de dominion, una mena de província autònoma. Tot i així, l’any 1933 el govern de Newfoundland va caure, i durant la Segona Guerra Mundial el Canadà es va encarregar de la seva defensa. A partir d’aquests fets, l’estatus d’aquest territori va quedar en entredit. L’any 1948, amb un marge molt estret, la majoria de ciutadans van votar en un referèndum i van esdevenir part de la confederació canadenca; així, el 31 de març de l’any següent Newfoundland i Labrador va esdevenir la desena i darrera província canadenca.

Geogràficament, la província està formada per l’illa de Newfoundland i la part continental de Labrador, a la costa atlàntica del Canadà. El nom de “Newfoundland” prové de l’anglès “New found land”, una traducció del llatí “Terra Nova”; el de Labrador prové del portuguès “lavrador”, un títol que significa “terratinent” que ostentava l’explorador portuguès de la regió, João Fernandes Lavrador.

A l’octubre de 2007 s’estimava que la població total de la província era de 507.475 persones. Quant a la seva composició lingüística, Newfoundland té els seus propis dialectes de l’anglès, en francè si també l’islandès. El dialecte anglès de Labrador té molts trets en comú amb el de Newfoundland. A més a més, Labrador té les seves pròpies varietats dialectals d’Innu-aimun i Inuktitut.

El cens del 2006 comptabilitzava un total de 505.469 persones, de les quals 499.830 responien així quan se’ls demanava per la llengua materna:

 

1. Anglès 488,405 97.7%
2. Francès 1,885 0.4%
3. Montagnais-Naskapi 1,585 0.3%
4. Xinès 1,080 0.2%
5. Espanyol 670 0.1%
6. Alemany 655 0.1%
7. Inuktitut 595 0.1%
8. Urdu 550 0.1%
9. Àrab 540 0.1%
10. Neerlandès 300 0.1%
11. Rus 225 ~
12. Italià 195 ~

La pàgina web del govern de Newfoundland i Labrador també ofereix força informació, on hi destaca un apartat sobre els aborígens del Labrador. Tot això, però, en propers capítols :)

Primer pas: Alaska i Canadà

Març 13, 2008 a les 12:18 am | Arxivat a Llengües, Mapes | Deixa un comentari
Etiquetes: , , , , , , , , , ,

Estic treballant amb l’Ethnologue intentant determinar quines famílies lingüístiques estan lligades a les cultures que habiten al voltant del pol nord, més amunt del cercle polar àrtic. He fet algunes troballes interessants; per exemple, algunes d’aquestes famílies lingüístiques tenen grups de parlants tan a Alaska i Canada com a Sibèria, al nord de Rússia. Això és molt interessant, i em pregunto com es deuria originar aquesta situació, espero poder-ho anar esbrinant mica en mica.

Aquí teniu part del què he trobat fins ara:

Alaska
Els EUA tenen 293,027,571 habitants, entre els quals hi ha 1.900.000 d’indis nadius americans, inuits o aleuts, tot i que no tots ells parlen les llengües indígenes (cens de 1990). Els idiomes reconeguts oficials (a part de l’anglès, que ho és “de facto”, són eh hawaià (a Hawaii) i l’espanyol (a Nou Mèxic). El nombre de llengües comptabilitzades en aquest territori és de 238. D’aquestes, 162 encara estan vives, 3 només tenen parlants com a segona llengua i han perdut tots els parlants materns, i 73 han mort. Totes les llengües inuit i aleut encara estan vives.

Aleut
[ale] 300 als EUA (1995 M. Krauss). En tot el món hi ha 490 parlants. Ètnicament, s’han recomptat 2.000 aleuts (1995 M. Krauss). Les grans varietats registrades són l’aleut oest a l’illa Atka (Cadena d’Aleut), l’aleut est a l’est de les Pribilofs, les illes aleutianes, i l’a península d’Alaska. També es parla a Rússia (Àsia). Els dialectes de l’aleut oest són Atkan, Atka, Attuan, Unangany, Unangan; i els de l’aleut est són Unalaskan i Pribilof Aleut. Família lingüística: Eskimo-Aleut, Aleut.

Inupiatun del nord d’Alaska
[esi] Població ètnica: 8,000, a Norton Sound i Point Hope, Alaska. També es parla al Canada. Noms alternatius: Inupiat, “Eskimo”. Dialectes: North Slope Inupiatun (Point Barrow Inupiatun), West Arctic Inupiatun, Point Hope Inupiatun, Anaktuvik Pass Inupiatun. Família lingüística: Eskimo-Aleut, Eskimo, Inuit.

Inupiatun del nord-oest d’Alaska
[esk] 4,000 (1978 SIL). Parlants de totes les llengües inuit: 75,000 d’un grup ètnic de 91,000 persones (1995 M. Krauss). Població ètnica: 8,000 (1978 SIL). Es parla a Alaska, Kobuk River, Noatak River, Seward Peninsula, i a l’estret de Bering. Noms alternatius: Northwest Alaska Inupiat, Inupiatun, “Eskimo”. Dialectes: Northern Malimiut Inupiatun, Southern Malimiut Inupiatun, Kobuk River Inupiatun, Coastal Inupiatun, Kotzebue Sound Inupiatun, Seward Peninsula Inupiatun, King Island Inupiatun (Bering Strait Inupiatun). Família lingüística: Eskimo-Aleut, Eskimo, Inuit.

Yupik, central
[esu] 10,000 (1995 M. Krauss). Població ètnica: 21,000 (1995 M. Krauss). Nunivak Island, Alaska coast des de la badia de Bristol fins a Unalakleet a Norton Sound i terra endins al llarg dels rius Nushagak, Kuskokwim, i Yukon. Noms alternatius: Central Alaskan Yupik. Dialectes: Kuskokwim Yupik (Bethel Yupik). Hi ha 3 dialectes, força diferents entre ells. Família lingüística: Eskimo-Aleut, Eskimo, Yupik, Alaskan.

Yupik, siberià central
[ess] 1,050 parlants als USA (1995 Krauss). Població en tots els països: 1,350. Població ètnica: 1,050 a USA (1995 Krauss). Distribuïts a l’illa de St. Lawrence, Alaska; als pobles Gambell i Savonga, Alaska. També es parla a Rússia (Asia). Noms alternatius: Esquimal de l’illa St. Lawrence Island, Yupik de l’estret de Bering Strait. Dialectes: Chaplino. Família lingüística: Eskimo-Aleut, Eskimo, Yupik, Siberian

Yupik, golf del Pacífic
[ems] 400 parlants (1995 M. Krauss). Població ètnica: 3,000 (1995 M. Krauss). Parlat a la península d’Alaska, l’illa Kodiak Island (dialecte de Koniag), i en vint poblats al llarg de la cosa d’Alaska des de la cala de Cook fins a la cala de Prince William (dialecte de Chugach). Noms alternatius: Alutiiq, Sugpiak “Eskimo”, Sugpiaq “Eskimo”, Chugach “Eskimo”, Koniag-Chugach, Suk, Sugcestun, Aleut, Pacific Yupik, South Alaska “Eskimo”. Dialectes: Chugach, Koniag. Família lingüística: Eskimo-Aleut, Eskimo, Yupik, Alaskan

Canadà

A Canadà hi ha 32,507,874 d’habitants, entre els quals hi ha 32.000 individus de l’ètnia inuit (1993): 146,285 d’ells són de primera llengua inuit (1981 census). Les llengües oficials del Canadà són l’anglès i el francès. L’índex d’alfabetització és del 96% al 99%. S’hi han llistat 89 llengües, de les quals 4 ja estan extingides.

Inuktitut, Canada de l’Est
[ike] 14,000 parlants(cens del 1991, L. Kaplan). Població ètnica: 17,500 (cens del 1991, L. Kaplan). Oestd e la badia de Hudson i a l’est èr l’illa de Baffin, el Quebec iá península de Labrador. Noms alternatius: Eastern Canadian “Eskimo”, “Eastern Arctic Eskimo”, Inuit. Dialectes: “Baffinland Eskimo”, “Labrador Eskimo”, “Quebec Eskimo”. Família lingüística: Eskimo-Aleut, Eskimo, Inuit

Inuktitut, Canadà de l’Oest
[ikt] 4,000 (cens del 1981). Tots els parlants de primera llengua inuit sumen 18,840 (cens del 1981). Població ètnic: 7,500 (cens del 1981). Parlat a la part central de l’àrtic canadenc, a l’oest cap al delta Mackenzie i l’àrea costanera, incloent Tuktoyaktuk a la costa àrtica i a la costa al nord d’Inuvik (però no a Inuvik i Aklavik, i l’àrea costanera). Noms alternatius: Inuvialuktun. Dialectes: Copper Inuktitut (“Copper Eskimo”, Copper Inuit), “Caribou Eskimo” (Keewatin), Netsilik, Siglit. El dialecte Caribou necessitaria de ser investigar més detingudament. Família lingüística: Eskimo-Aleut, Eskimo, Inuit.Inupiatun, North Alaskan.

Inupiatun, nord d’Alaska
[esi] Regió del delta Mackenzie inclosos Aklavik and Inuvik, a Alaska, EUA. Noms alternatius: North Alaskan Inupiat, Inupiat, Inupiaq, “Eskimo”. Dialectes: West Arctic Inupiatun (Mackenzie Inupiatun, Mackenzie Delta Inupiatun), North Slope Inupiatun. Família lingüística: Eskimo-Aleut, Eskimo, Inuit

Aquó podeu veure els fantàstics mapes de l’ Ethnologue per a fer-vos una idea més clara de la situació:

Alaska
Canadà

Bloc a WordPress.com.
Entries i comentaris feeds.