Boles de neu, dòminos i papallones

Quan vaig començar a empipar tothom sobre les meves idees i plans nòrdics – deu fer cosa de mig any – no tenia ni idea que allò començaria a atreure coses nòrdiques cap a mi, com una mena d’imant. Un dia, estava en un bar amb una amiga esmorzant, i li explicava coses del viatge que vaig fer a Islàndia, i va resultar que la dona de la taula del costat era islandesa. Tenint en compte que jo visc a Barcelona (rondem el milió i mig d’habitants), que ells són tres-cents mil, i que la distància que ens separa és de gairebé 3.000 quilòmetres, allò va ser casualitat. Just després, la meva amiga m’explicava la:

Llei de l’atracció: ha estat emprada per molts escriptors esotèrics, tot i que la seva definició actual ha variat notablement. Molts autors associen la llei de l’atracció amb la dita anglesa “like attracts like” (les preferències atreuen les preferències), normalment aplicat a la ment o l’ésser humà. És a dir, que els pensaments conscients o inconscients d’una persona, les seves emocions, creences i accions atreuen les seves corresponents experiències positives o negatives. Aquest procés ha estat descrit com “les vibracions harmòniques de la llei de l’atracció” o “obtens allò en què estàs pensant; els teus pensaments determinen la teva experiència”. [Wikipedia]

La teoria és una mica estranya, però no sé perquè el meu cervell la va arxivar. Fa alguns mesos, vaig començar a rebre “informació nòrdica” dels meus amics. Cada cop que trovaven alguna cosa que estigués -més o menys- relacionada amb els meus interessos (des d’un dibuixet d’un ren a un mapa dels dialectes inuit) m’ho deien o m’ho enviaven per correu electrònic. Aleshores, una companya de feina em va parlar de:

Efecte ‘bola de neu’: és un terme figuratiu pel procés que comença per un estat inicial de poca significació que es construeix sobre ell mateix esdevenint més gran (més greu, seriós), i potser potencialment perillós o desastrós (un espiral viciós), tot i que podria ser també beneficiós (un cercle virtuós). [Wikipedia]

Buscant a la Wikipedia, he trobat encara més “efectes” interessants:

Efecte dòmino : ocorre quan un petit canvi causa un canvi similar al seu costat, que després en causa un altra similar, i així successivament en una seqüència lineal, per analogia amb la caiguda d’una filera de fitxes de dòmino col·locades en posició vertical. L’efecte dòmino també pot fer referència a una cadena d’esdeveniments.

Efecte papallona: aquest conjunt de mots resumeix la noció més teòrica de la dependència sensible en les condicions inicials en el marc de la teoria del caos. Petites variacions d’aquestes condicions inicials d’una sistema dinàmic no lineal pot produir grans variacions en el comportament a llarg termini del sistema. Tot i que a vegades es presenta com un comportament esotèric, se’n poden trobar exemples en sistemes molt simples: per exemple, una pilota colocada a la cima d’una muntanya podria rodolar cap a qualsevol de les valls del seu voltant en funció de diferències mínimes de la seva posició inicial.

No sé quin causa què, però sembla ser que alguna cosa funciona. Les boles de neu, els dòminos o les papallones, funcionen.