Connexió entre llengües de Sibèria i Alaska: noves recerques

març 30, 2008 a les 3:31 pm | Arxivat a alaska, Llengües, Na-Dene | Deixa un comentari
Etiquetes: , , , , , , , , ,

Estic molt contenta amb això que he trobat! Estava llegint Anthropology.net, i han publicat un article sobre Sibèria i els nadius d’Alaska del National Geographic. El podeu llegir aquí, o en aquest mateix bloc:

L’enllaç entre les llengües siberianes i les dels nadius americans. Un inici.

John Roach
per National Geographic News
26 de març, 2008

Una llengua en perill d’extinció a la remota Sibèria central comparteix una llengua materna amb una dotzena de llengües d’Amèrica del Nord parlades milers de quilòmetres més enllà, confirmen les noves recerques. La troballa permetria als lingüistes de sospesar com Amèrica va començar a ser poblada, d’acord amb Edward Vajda, director del Centre pels Estudis de l’àsia Oriental i Occidental de la Universitat de Belingham.

Des de 1923 els investigadors han suggerit que existeix una connexió entre les llengües asiàtiques i nordamericanes, però aquest és el primer cop que aquesta connexió s’ha demostrat a partir d’estàndards, afirma Vajda, que ha estudiat aquesta relació durant més de quinze anys. Investigadors anteriors havien recopilat llistes de paraules semblants, però els seus mètodes no eren científics. Aquestes semblances, diu Vajda, poden ser considerades casualitats tot i que representin una evidència genuïna. Així que Vajda va desenvolupar un altre mètode. “He establert un sistema sencer de vocabulari similar i també paral·lels gramaticals, bàsicament sobre l’estructuració dels prefixes verbals”, diu.

Llengua en perill d’extinció

La seva recerca enllaça la família lingüística del Vell Món del Yeniseic a la Sibèria Central amb la família Na-Dene de llengües a l’Amèrica del Nord. La família Yenisec inclou les llengües ja extingides Yugh, Kott, Assan, Arin, i Pumpokol. Ket és l’única llengua que encara sobreviu, amb menys de 200 parlants, la majoria d’ells amb més de 50 anys, segons Vajda. “En un parell de generacions el Ket probablement s’haurà extingit”, afirma. (Notícies relacionades: “Languages Racing to Extinction in 5 Global ‘Hotspots’” [September 18, 2007].)
La família Na-Dene inclou llengües que es parlen pel grup de tribus Athasbaskan als EUA i Canadà, així com per la gent Tlingit i Eyak. L’última parlant d’Eyak va morir el gener passat.

Vajda va presentar els seus resultats el febrer, en una trobada de lingüistes al Centre de Llengües Nadiues d’Alaska, a Fairbanks.

Establint la connexió

Vajda va establir que l’enllaç entre la família Yeniseic i Na-Dene a partir de l’observació del sisteme de prefixació verbal. Aquests prefixes no existeixen en cap altra llengua del nord d’Àsia. “Tan sols les llengües Na-Dene tenen un sistema de prefixes verbals molt semblant al Yeniseic”, afirma. A partir d’aquí Vajda ha trobat algunes dotzenes de cognats, paraules que pertanyen a diferents llengües però que son semblants des d’un punt de vista fonètic i semàntic. Aquests resultats encaixen amb els treballs anteriors de Merritt Ruhlen, un antropòleg de la Universitat de Stanford a Califòrnia; qui, segons Vajda, va descobrir els primers cognats del Yeniseic i els Na-Dene. Vajda també assenyala que aquests cognats tenen correspondència fonètica. “He connectat sistemàticament les estructures de les llengües Yeniseic amb les estructures del Na-Dene modern” – diu Vajda – “les meves comparacions no mostren tan sols semblances formals, si no que també mostro que hi ha un sistema al darrera”.

Johanna Nichols és una lingüista a la universitat de Califòrnia a Berkeley, que va assistir a la torbada on Vajda va presentar la seva recerca. Amb l’excepció de la família Eskimo-Aleut que s’estén al llarg de l’estret de Bering i les Illes Aleutianes, aquesta és la primera demostració exitosa que existeix una connexió entre una llengua de l’Antic i el Nou món”, diu Nichols.

Llengua originària

Vajda afirma que la seva recerca situa la lingüística al mateix escenari que l’arqueologia, l’antropologia i la genètica pel que fa als estudis sobre la història dels éssers humans al Nord d’Àsia i Nord Amèrica. Ni el Ket modern ni el Na-Dene representen la llengua originària. Per exemple, probablement alguns sons de del Na-Dene són més propers al tronc comú que els del Yeniseic. Algunes altres paraules en Yeniseic, però, són probablement més antigues.

A partir de les evidències arqueològiques de les migracions humanes a través de l’estret de Bering, la connexió lingüística es podria remuntar a, com a mínim, 10.000 anys enrera. Si això és cert, segons Vajda es tractaria de l’enllaç lingüístic més antic demostrat fins avui dia. Encara falta, però, molta recerca sobre quan es van originar aquestes llengües i com van integrar-se ne diverses cultures abans que això s’accepti, afirma Nichols. “No crec que hi hagi cap raó per assumir que aquesta connexió es remunti a fa 10.000 anys. Segurament es deu tractar d’un episodi tardà en una història de l’assentament més llarg i més complex”, diu ella.

Sent jo mateixa filòloga, estic fascinada per aquest descobriment. Són molt bones notícies, enhorabona pels investigadors! A veure si troballes com aquesta contribueixen a fomentar i expandir l’ús i conservació d’aquestes llengües ignorades.

Primer pas: Alaska i Canadà

març 13, 2008 a les 12:18 am | Arxivat a Llengües, Mapes | Deixa un comentari
Etiquetes: , , , , , , , , , ,

Estic treballant amb l’Ethnologue intentant determinar quines famílies lingüístiques estan lligades a les cultures que habiten al voltant del pol nord, més amunt del cercle polar àrtic. He fet algunes troballes interessants; per exemple, algunes d’aquestes famílies lingüístiques tenen grups de parlants tan a Alaska i Canada com a Sibèria, al nord de Rússia. Això és molt interessant, i em pregunto com es deuria originar aquesta situació, espero poder-ho anar esbrinant mica en mica.

Aquí teniu part del què he trobat fins ara:

Alaska
Els EUA tenen 293,027,571 habitants, entre els quals hi ha 1.900.000 d’indis nadius americans, inuits o aleuts, tot i que no tots ells parlen les llengües indígenes (cens de 1990). Els idiomes reconeguts oficials (a part de l’anglès, que ho és “de facto”, són eh hawaià (a Hawaii) i l’espanyol (a Nou Mèxic). El nombre de llengües comptabilitzades en aquest territori és de 238. D’aquestes, 162 encara estan vives, 3 només tenen parlants com a segona llengua i han perdut tots els parlants materns, i 73 han mort. Totes les llengües inuit i aleut encara estan vives.

Aleut
[ale] 300 als EUA (1995 M. Krauss). En tot el món hi ha 490 parlants. Ètnicament, s’han recomptat 2.000 aleuts (1995 M. Krauss). Les grans varietats registrades són l’aleut oest a l’illa Atka (Cadena d’Aleut), l’aleut est a l’est de les Pribilofs, les illes aleutianes, i l’a península d’Alaska. També es parla a Rússia (Àsia). Els dialectes de l’aleut oest són Atkan, Atka, Attuan, Unangany, Unangan; i els de l’aleut est són Unalaskan i Pribilof Aleut. Família lingüística: Eskimo-Aleut, Aleut.

Inupiatun del nord d’Alaska
[esi] Població ètnica: 8,000, a Norton Sound i Point Hope, Alaska. També es parla al Canada. Noms alternatius: Inupiat, “Eskimo”. Dialectes: North Slope Inupiatun (Point Barrow Inupiatun), West Arctic Inupiatun, Point Hope Inupiatun, Anaktuvik Pass Inupiatun. Família lingüística: Eskimo-Aleut, Eskimo, Inuit.

Inupiatun del nord-oest d’Alaska
[esk] 4,000 (1978 SIL). Parlants de totes les llengües inuit: 75,000 d’un grup ètnic de 91,000 persones (1995 M. Krauss). Població ètnica: 8,000 (1978 SIL). Es parla a Alaska, Kobuk River, Noatak River, Seward Peninsula, i a l’estret de Bering. Noms alternatius: Northwest Alaska Inupiat, Inupiatun, “Eskimo”. Dialectes: Northern Malimiut Inupiatun, Southern Malimiut Inupiatun, Kobuk River Inupiatun, Coastal Inupiatun, Kotzebue Sound Inupiatun, Seward Peninsula Inupiatun, King Island Inupiatun (Bering Strait Inupiatun). Família lingüística: Eskimo-Aleut, Eskimo, Inuit.

Yupik, central
[esu] 10,000 (1995 M. Krauss). Població ètnica: 21,000 (1995 M. Krauss). Nunivak Island, Alaska coast des de la badia de Bristol fins a Unalakleet a Norton Sound i terra endins al llarg dels rius Nushagak, Kuskokwim, i Yukon. Noms alternatius: Central Alaskan Yupik. Dialectes: Kuskokwim Yupik (Bethel Yupik). Hi ha 3 dialectes, força diferents entre ells. Família lingüística: Eskimo-Aleut, Eskimo, Yupik, Alaskan.

Yupik, siberià central
[ess] 1,050 parlants als USA (1995 Krauss). Població en tots els països: 1,350. Població ètnica: 1,050 a USA (1995 Krauss). Distribuïts a l’illa de St. Lawrence, Alaska; als pobles Gambell i Savonga, Alaska. També es parla a Rússia (Asia). Noms alternatius: Esquimal de l’illa St. Lawrence Island, Yupik de l’estret de Bering Strait. Dialectes: Chaplino. Família lingüística: Eskimo-Aleut, Eskimo, Yupik, Siberian

Yupik, golf del Pacífic
[ems] 400 parlants (1995 M. Krauss). Població ètnica: 3,000 (1995 M. Krauss). Parlat a la península d’Alaska, l’illa Kodiak Island (dialecte de Koniag), i en vint poblats al llarg de la cosa d’Alaska des de la cala de Cook fins a la cala de Prince William (dialecte de Chugach). Noms alternatius: Alutiiq, Sugpiak “Eskimo”, Sugpiaq “Eskimo”, Chugach “Eskimo”, Koniag-Chugach, Suk, Sugcestun, Aleut, Pacific Yupik, South Alaska “Eskimo”. Dialectes: Chugach, Koniag. Família lingüística: Eskimo-Aleut, Eskimo, Yupik, Alaskan

Canadà

A Canadà hi ha 32,507,874 d’habitants, entre els quals hi ha 32.000 individus de l’ètnia inuit (1993): 146,285 d’ells són de primera llengua inuit (1981 census). Les llengües oficials del Canadà són l’anglès i el francès. L’índex d’alfabetització és del 96% al 99%. S’hi han llistat 89 llengües, de les quals 4 ja estan extingides.

Inuktitut, Canada de l’Est
[ike] 14,000 parlants(cens del 1991, L. Kaplan). Població ètnica: 17,500 (cens del 1991, L. Kaplan). Oestd e la badia de Hudson i a l’est èr l’illa de Baffin, el Quebec iá península de Labrador. Noms alternatius: Eastern Canadian “Eskimo”, “Eastern Arctic Eskimo”, Inuit. Dialectes: “Baffinland Eskimo”, “Labrador Eskimo”, “Quebec Eskimo”. Família lingüística: Eskimo-Aleut, Eskimo, Inuit

Inuktitut, Canadà de l’Oest
[ikt] 4,000 (cens del 1981). Tots els parlants de primera llengua inuit sumen 18,840 (cens del 1981). Població ètnic: 7,500 (cens del 1981). Parlat a la part central de l’àrtic canadenc, a l’oest cap al delta Mackenzie i l’àrea costanera, incloent Tuktoyaktuk a la costa àrtica i a la costa al nord d’Inuvik (però no a Inuvik i Aklavik, i l’àrea costanera). Noms alternatius: Inuvialuktun. Dialectes: Copper Inuktitut (“Copper Eskimo”, Copper Inuit), “Caribou Eskimo” (Keewatin), Netsilik, Siglit. El dialecte Caribou necessitaria de ser investigar més detingudament. Família lingüística: Eskimo-Aleut, Eskimo, Inuit.Inupiatun, North Alaskan.

Inupiatun, nord d’Alaska
[esi] Regió del delta Mackenzie inclosos Aklavik and Inuvik, a Alaska, EUA. Noms alternatius: North Alaskan Inupiat, Inupiat, Inupiaq, “Eskimo”. Dialectes: West Arctic Inupiatun (Mackenzie Inupiatun, Mackenzie Delta Inupiatun), North Slope Inupiatun. Família lingüística: Eskimo-Aleut, Eskimo, Inuit

Aquó podeu veure els fantàstics mapes de l’ Ethnologue per a fer-vos una idea més clara de la situació:

Alaska
Canadà

Bloc a WordPress.com.
Entries i comentaris feeds.