Veus de la tundra i la taiga

abril 2, 2008 a les 11:52 pm | Arxivat a Llengües, recerca, Sibèria, Uncategorized | Deixa un comentari
Etiquetes: , , , , , , , , , , , , , , ,

Ahir em va arribar una bola de neu des dels Països Baixos fins a Barcelona. Deia que existeix un centre de recerca, el Mercator, o European Research Centre on Multilingualism and Language Learning (Centre Europeu de Recerca en el Multilingüisme i l’Aprenentatge de Llengües). Treballen en una gran varietat de temes, així que em vaig limitar a buscar els relacionats amb l’àrtic. Amb aquest títol tan bonic, us presento el que han dut a terme a Sibèria:

Veus de la tundra i la taiga

El projecte NWO anomenat “Veus de la tundra i la taiga” va començar el maig de 2002 i es va allargar fins el juny de 2005. Dividit en subprojectes duts a terme per diferents equips en diferents territories de la Federació Russa, aquest projecte ha contribuït a l’enfortiment i la revitalització de diverses minories indígenes del nord de Rússia, incloent-hi els Nenets, Nivkh, Yukagir, Khanty, Mansi i altres. El projecte forma part d’un programa general de recerca amb el mateix nom.

Informe final

Descripció breu de les línies generals:

El tema del programa de recerca “Veus de la tundra i la taiga” és l’estudi de les llengües i cultures amenaçades de la Federació Russa, que cal descriure ràpidament abans que desapareguin. Aquesta recerca es duu a terme des de l’experiència que dóna la feina prècia en la tecnologia per la reconstrucció d’antigues gravacions de so trobades en arxius de Sant Petersburg ha fet possible de comparar les llengües que actualment es parlen en aquelles àrees amb les que es parlaven fa mig segle. Aquestes gravacions consisteixen en parla espontània, cançons tradicionals, llegendes… narrades el llengües siberianes, entre d’altres.

En el projecte NWO vam aplicar les tècniques desenvolupades anteriorment a algunes de les minories lingüístiques i culturals de Rússia que estan en perill d’extinció:els Nivkh i Orok a Sakhalin, i les llengües Yukagir i Tungus a Yakutia. L’objectiu és establir una llibreria fonètica i de vídeo d’històries, folklore, cançons i tradicions orals dels pobles de Sakhalin i Yakutia. Per tal d’aconseguir-ho es comparen els arxius antics amb els nous, i aquests últims s’afegeixen a l’arxiu material de Sant Petersburg, part del qual es pot trobar a Internet i/o en CD-ROM.

La parla espontània i els textos preparats que es recullen són valuosos per la etnolingüística i també per l’antropologia, el folklore, i l’anàlisi etnomusicològica. Per aquest propòsit, les dades són (vídeo)enregistrades, i analitzades des del punt de vista de la construcció i l’ús de la llengua. Els textos, un cop descrits, es publiquen en revistes científiques i llibres amb il·lustracions, en CD-ROM i Internet. Aquestes anàlisis, per tant, resten a disposició d’investigadors en els camps de la fonètica, la lingüística, l’antropologia, la història, l’etnomusicologia i el folklore. Per aquest propòsit els nous centres estan equipats amb ordinadors, programari, gravadores de veu i llibres.

La recerca i documentació es duu a terme amb una cooperació propera amb els estudiosos locals. A Yuzhno-Sakhalinsk i Yakutsk els investigadors d’allà participen en l’arxivament de gravacions de so i en les expedicions per a realitzar el treball de camp. Es formen a la Universitat de Sant Petersburg i els especialistes d’aquesta universitat els visiten per tal d’establir nous centres per l’estudi i l’ensenyança de les llengües locals i els temes que s’hi relacionen.

Veus de Buryatia

El juliol de 2005, Tjeerd de Graaf va presentar l’informe final del projecte dut a terme juntament amb col·laboradors russos en el marc de treball del projecte “Veus de la tundra i la taiga”. El grup de recerca va rebre moltes reaccions positives, tant de científics com de professors, estudiants, parlants nadius i autoritats locals. Això s’aplica en particular a Buryatia, una de les repúbliques federals de Rússia a Sibèria, on Tjeer de Graaf i el seu company de Buryat Ljubov Radnajeva van visitar diversos centres el juny i juliol de 2005. Durant seminaris per a la formació de professorat, van comunicar els resultats dels seus projectes, així com l’ús de les noves tecnologies en l’ensenyament de llengües. Centífics i professors de Buryatia estan preparats i a punt per continuar realitzant projectes similars. Una proposta per aquest projecte ha estat preparada i enviada a l’INTAS, organització de la Unió Europea.

D’acord amb les últimes dades de la UNESCO, la llengua Buryat és considerada una llengua amenaçada, i registrada al Llibre Vermell de la UNESCO de llengües amenaçades. Mentrestant, molts dels seus parlants demostren el seu desig que els seus fills emprin la llengua nadiua. Els recursos educatius moderns (com ara l’aprenentatge assistit per ordinador, o el materia multimèdia) són pràcticament inexistents per ensenyar el la llengua Buryat. Cal dir, però, que existeixen condicionaments favorables perquè aquests materials es desenvolupin. LA recerca conjunta mencionada anteriorment permetria que aquest projecte es dugués a terme.

Si teniu més boles de neu per a mi (també conegudes com informació, enllaços, recursos…) no dubteu d’escriure’m unes ratlles!

Survival International: els pobles de Sibèria

març 28, 2008 a les 1:29 am | Arxivat a Noms, Sibèria | Deixa un comentari
Etiquetes: , , , , ,

Fa poc vaig començar una sèrie d’entrades enllaçant informació oferta per Survival International. Aquesta setmana, continuo amb els pobles indígenes de Sibèria. Quan era petita, vaig sentir alguna cosa d’aquesta regió perquè era un lloc inhòspit on s’hi deportava gent. Tot i això, vaig el nom i l’indret em van atreure. Per això quan l’any passat en vaig trobar una publicació d’un diari de viatge il·lustrat, la vaig comprar. I encara penso que tot i la seva duresa deu ser un lloc que val la pena descobrir.

Pobles indígenes de Sibèria

Les 30 diferents tribus que s’han recomptat a Sibèria van des de les formades per unes 200 persones (els Oroks) a 34.000 (els Nenet). Viuen en una àrea que cobreix el 58% de Rússia.

Com viuen? Algunes d’aquestes tribus són criadors nòmades de rens, que habiten a la tundra àrtica o a la taiga, el bosc de coníferes propi d’aquestes latituds. Tot i que la cria de rens és la seva activitat tradicional, avui dia la seva economia es basa no tan sols en això si no també en la caça i la recol·lecció, i sovint viuen en assentaments estables. El percentatge de població d’aquestes tribus que preserva el seu mode de vida nòmada ha caigut del 70% al 10% en els últims darrers 35 anys. Les llengües que parlen pertanyen a diverses famílies lingüístiques; algunes sense cap vincle amb d’altres llengües, i cap d’elles té relació amb el rus. Algun dels grups més nombrosos, els Sakha (anteriorment anomenats Yakuts) i els Komi, tenen les seves pròpies repúbliques dins de l’estat rus.


A quins problemes s’encaren?
Sota l’administració soviètica els pobles indígenes van perdre la seva terra en favor de les indústries estatals. Amb la industrialització, les seves regions van ser preses per estrangers, i les autoritats van fer nombrosos esforços per eliminar la llengua, cultura i forma de vida indígena. Avui dia, els seus problemes més importants són la degradació del medi ambient causada pel gas, el petroli i la tala d’arbres, així com la falta de drets sobre la seva terra.


Com hi ajuda Survival?
Survival dóna suport a les associacions indígenes russes com ara l’Associació Russa de Pobles Indígenes del Nord, (RAIPON), recolzant les seves demandes quant al dret de veto o de compensació quan es duen a terme projectes industrials en la seva terra. També donen suport a la crida a Rússia perquè signi el conveni Internacional d’Organització del Treball, apartat 169, on es reconeixen els drets dels pobles indígenes i, específicament, el seu dret a que es reconeguin les terres on habiten com a pròpies.

Ha estat molt sorprenent per a mi veure com està relacionada la falta de respecte cap als drets de les tribus indígenes amb el medi ambient, ja sigui a Sibèria, Escandinàvia o el Labrador, i com se’ls expulsa de les seves terres perquè només es veuen com a font de recursos energètics.

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.
Entries i comentaris feeds.