Tikigaq a Point Hope, Alaska

Juliol 14, 2008 a les 1:01 am | Arxivat a alaska | Deixa un comentari
Etiquetes: , , , , , , , , ,

A dues-centes milles al nord del cercle polar àrtic hi ha el poble Iñupiaq the Point Hope o Tikigaq mateix nom, , com l’anomenen els Iñupiaq, situat al costat del promontori amb el mateix nom, en una llarga punta de terra que s’endinsa unes quantes milles al mar de Chukchi.

La península en forma de dit que forma l’extensió de terra més occidental del nord-oest de la costa d’Alaska entre el cap de Thompson i el cap Beaufort és conegut pels seus residents amb el nom de Tikigaq (Tikeraq), la paraula Inupiat pel dit índex.
La corporació Tikigaq de Point Hope, a Alaska, va establir-se el 1971 sota la llei Alaska Native Claims Settlement Act (ANCSA).

null
La corporació compta amb aproximadament 1.000 accionistes Inupiaq. La majoria d’aquests accionistes també ho són de la Arctic Slope Regional Corporation (ASRC). Tikigaq ha tingut èxit en la construcció adaptada a l’àrtic, els projectes ambientals rurals i urbans, els serveis logístics, i dóna suport a la contractació local a través de diversos projectes. Els seus recursos inclouen enginyers, científics, directors de projectes, superintendents, directors d’oficina, agents de compres i personal de seguretat i control de qualitat.

Tikigaq té oficines i magatzems a Virginia Beach, Virginia; Anchorage, Fairbanks, i Point Hope, Alaska. Tikigaq proveeix dels següents serveis:

  • Serveis de construcció (Disseny/Construcció, comercial i residencial.)
  • Informació Tecnològica/Suport Remot
  • Serveis Logístics
  • Serveix de transport
  • Distribució de petroli
  • Serveis de venta al detall
  • Serveis de comptabilitat
  • Serveix mediambientals
  • Demolició
  • Gestió i eliminació de residus
  • Monitorització a llarg termini

No he tingut temps de llegir tota la seva pàgina, però sembla un projecte interessant, sobre tot des de la perspectiva de l’autosuficiència i el control i gestió local dels recursos naturals, dos dels temes importants quan es discuteix sobre la supervivència de les comunitats indígenes. Continuaré atenta a iniciatives similars que s’estiguin duent a terme a d’altres llocs nòrdics.

Idees elèctriques

Març 6, 2008 a les 1:06 am | Arxivat a Uncategorized | 2 comentaris
Etiquetes: , , ,

Un dimarts dotze de febrer cap a les 11 del matí hi havia vaga d’autobusos. Com a bona despistada, jo no ho sabia, i vaig estar més de 20 minuts llegint una revista a la parada, fins que la conversa de les senyores del costat em va fer tornar a la crua realitat. Tanta espera, però,no va ser improductiva del tot. Mentre caminava carrer Balmes avall, se’m va encendre una llumeta i un corrent elèctric em va recórrer l’esquena: una idea. Una idea especial, molt especial. D’aquelles que es tenen un cop o dos a l’any, i encara gràcies.

Amb una idea així el cap m’estava a punt d’esclatar, així que després d’atabalar la companya de despatx vaig córrer a obrir la pàgina web del Twitter, per poder compartir-la amb els que sempre ronden per allà:

Normalment les idees no tenen data i hora, almenys les meves. I aquesta, que no té encara ni forma concreta, sí que en té, i això la fa més especial encara. De moment només és una mena de suma:

Això és un planning per al viatge molt dolent. Hi falta informació per tot arreu: quines comunitats? què entenem per esquimal? quines llengües parlen? on viuen? quina cultura tenen? com sobreviuen en un context que no els accepten? que ens voldrien dir si els deixéssim parlar? què ens ensenyarien? No sé com descobriré tot això; preparant el viatge, fent-lo. Però aquest bloc serà el lloc on aniré reunint, ordenant, ampliant i, sobretot, compartint tot allò que trobi, si ho voleu.

Crea un lloc web gratuït o un blog a WordPress.com.
Entries i comentaris feeds.