Veus de la tundra i la taiga

Abril 2, 2008 a les 11:52 pm | Arxivat a Llengües, recerca, Sibèria, Uncategorized | Deixa un comentari
Etiquetes: , , , , , , , , , , , , , , ,

Ahir em va arribar una bola de neu des dels Països Baixos fins a Barcelona. Deia que existeix un centre de recerca, el Mercator, o European Research Centre on Multilingualism and Language Learning (Centre Europeu de Recerca en el Multilingüisme i l’Aprenentatge de Llengües). Treballen en una gran varietat de temes, així que em vaig limitar a buscar els relacionats amb l’àrtic. Amb aquest títol tan bonic, us presento el que han dut a terme a Sibèria:

Veus de la tundra i la taiga

El projecte NWO anomenat “Veus de la tundra i la taiga” va començar el maig de 2002 i es va allargar fins el juny de 2005. Dividit en subprojectes duts a terme per diferents equips en diferents territories de la Federació Russa, aquest projecte ha contribuït a l’enfortiment i la revitalització de diverses minories indígenes del nord de Rússia, incloent-hi els Nenets, Nivkh, Yukagir, Khanty, Mansi i altres. El projecte forma part d’un programa general de recerca amb el mateix nom.

Informe final

Descripció breu de les línies generals:

El tema del programa de recerca “Veus de la tundra i la taiga” és l’estudi de les llengües i cultures amenaçades de la Federació Russa, que cal descriure ràpidament abans que desapareguin. Aquesta recerca es duu a terme des de l’experiència que dóna la feina prècia en la tecnologia per la reconstrucció d’antigues gravacions de so trobades en arxius de Sant Petersburg ha fet possible de comparar les llengües que actualment es parlen en aquelles àrees amb les que es parlaven fa mig segle. Aquestes gravacions consisteixen en parla espontània, cançons tradicionals, llegendes… narrades el llengües siberianes, entre d’altres.

En el projecte NWO vam aplicar les tècniques desenvolupades anteriorment a algunes de les minories lingüístiques i culturals de Rússia que estan en perill d’extinció:els Nivkh i Orok a Sakhalin, i les llengües Yukagir i Tungus a Yakutia. L’objectiu és establir una llibreria fonètica i de vídeo d’històries, folklore, cançons i tradicions orals dels pobles de Sakhalin i Yakutia. Per tal d’aconseguir-ho es comparen els arxius antics amb els nous, i aquests últims s’afegeixen a l’arxiu material de Sant Petersburg, part del qual es pot trobar a Internet i/o en CD-ROM.

La parla espontània i els textos preparats que es recullen són valuosos per la etnolingüística i també per l’antropologia, el folklore, i l’anàlisi etnomusicològica. Per aquest propòsit, les dades són (vídeo)enregistrades, i analitzades des del punt de vista de la construcció i l’ús de la llengua. Els textos, un cop descrits, es publiquen en revistes científiques i llibres amb il·lustracions, en CD-ROM i Internet. Aquestes anàlisis, per tant, resten a disposició d’investigadors en els camps de la fonètica, la lingüística, l’antropologia, la història, l’etnomusicologia i el folklore. Per aquest propòsit els nous centres estan equipats amb ordinadors, programari, gravadores de veu i llibres.

La recerca i documentació es duu a terme amb una cooperació propera amb els estudiosos locals. A Yuzhno-Sakhalinsk i Yakutsk els investigadors d’allà participen en l’arxivament de gravacions de so i en les expedicions per a realitzar el treball de camp. Es formen a la Universitat de Sant Petersburg i els especialistes d’aquesta universitat els visiten per tal d’establir nous centres per l’estudi i l’ensenyança de les llengües locals i els temes que s’hi relacionen.

Veus de Buryatia

El juliol de 2005, Tjeerd de Graaf va presentar l’informe final del projecte dut a terme juntament amb col·laboradors russos en el marc de treball del projecte “Veus de la tundra i la taiga”. El grup de recerca va rebre moltes reaccions positives, tant de científics com de professors, estudiants, parlants nadius i autoritats locals. Això s’aplica en particular a Buryatia, una de les repúbliques federals de Rússia a Sibèria, on Tjeer de Graaf i el seu company de Buryat Ljubov Radnajeva van visitar diversos centres el juny i juliol de 2005. Durant seminaris per a la formació de professorat, van comunicar els resultats dels seus projectes, així com l’ús de les noves tecnologies en l’ensenyament de llengües. Centífics i professors de Buryatia estan preparats i a punt per continuar realitzant projectes similars. Una proposta per aquest projecte ha estat preparada i enviada a l’INTAS, organització de la Unió Europea.

D’acord amb les últimes dades de la UNESCO, la llengua Buryat és considerada una llengua amenaçada, i registrada al Llibre Vermell de la UNESCO de llengües amenaçades. Mentrestant, molts dels seus parlants demostren el seu desig que els seus fills emprin la llengua nadiua. Els recursos educatius moderns (com ara l’aprenentatge assistit per ordinador, o el materia multimèdia) són pràcticament inexistents per ensenyar el la llengua Buryat. Cal dir, però, que existeixen condicionaments favorables perquè aquests materials es desenvolupin. LA recerca conjunta mencionada anteriorment permetria que aquest projecte es dugués a terme.

Si teniu més boles de neu per a mi (també conegudes com informació, enllaços, recursos…) no dubteu d’escriure’m unes ratlles!

Anuncis

Connexió entre llengües de Sibèria i Alaska: noves recerques

Març 30, 2008 a les 3:31 pm | Arxivat a alaska, Llengües, Na-Dene | Deixa un comentari
Etiquetes: , , , , , , , , ,

Estic molt contenta amb això que he trobat! Estava llegint Anthropology.net, i han publicat un article sobre Sibèria i els nadius d’Alaska del National Geographic. El podeu llegir aquí, o en aquest mateix bloc:

L’enllaç entre les llengües siberianes i les dels nadius americans. Un inici.

John Roach
per National Geographic News
26 de març, 2008

Una llengua en perill d’extinció a la remota Sibèria central comparteix una llengua materna amb una dotzena de llengües d’Amèrica del Nord parlades milers de quilòmetres més enllà, confirmen les noves recerques. La troballa permetria als lingüistes de sospesar com Amèrica va començar a ser poblada, d’acord amb Edward Vajda, director del Centre pels Estudis de l’àsia Oriental i Occidental de la Universitat de Belingham.

Des de 1923 els investigadors han suggerit que existeix una connexió entre les llengües asiàtiques i nordamericanes, però aquest és el primer cop que aquesta connexió s’ha demostrat a partir d’estàndards, afirma Vajda, que ha estudiat aquesta relació durant més de quinze anys. Investigadors anteriors havien recopilat llistes de paraules semblants, però els seus mètodes no eren científics. Aquestes semblances, diu Vajda, poden ser considerades casualitats tot i que representin una evidència genuïna. Així que Vajda va desenvolupar un altre mètode. “He establert un sistema sencer de vocabulari similar i també paral·lels gramaticals, bàsicament sobre l’estructuració dels prefixes verbals”, diu.

Llengua en perill d’extinció

La seva recerca enllaça la família lingüística del Vell Món del Yeniseic a la Sibèria Central amb la família Na-Dene de llengües a l’Amèrica del Nord. La família Yenisec inclou les llengües ja extingides Yugh, Kott, Assan, Arin, i Pumpokol. Ket és l’única llengua que encara sobreviu, amb menys de 200 parlants, la majoria d’ells amb més de 50 anys, segons Vajda. “En un parell de generacions el Ket probablement s’haurà extingit”, afirma. (Notícies relacionades: “Languages Racing to Extinction in 5 Global ‘Hotspots’” [September 18, 2007].)
La família Na-Dene inclou llengües que es parlen pel grup de tribus Athasbaskan als EUA i Canadà, així com per la gent Tlingit i Eyak. L’última parlant d’Eyak va morir el gener passat.

Vajda va presentar els seus resultats el febrer, en una trobada de lingüistes al Centre de Llengües Nadiues d’Alaska, a Fairbanks.

Establint la connexió

Vajda va establir que l’enllaç entre la família Yeniseic i Na-Dene a partir de l’observació del sisteme de prefixació verbal. Aquests prefixes no existeixen en cap altra llengua del nord d’Àsia. “Tan sols les llengües Na-Dene tenen un sistema de prefixes verbals molt semblant al Yeniseic”, afirma. A partir d’aquí Vajda ha trobat algunes dotzenes de cognats, paraules que pertanyen a diferents llengües però que son semblants des d’un punt de vista fonètic i semàntic. Aquests resultats encaixen amb els treballs anteriors de Merritt Ruhlen, un antropòleg de la Universitat de Stanford a Califòrnia; qui, segons Vajda, va descobrir els primers cognats del Yeniseic i els Na-Dene. Vajda també assenyala que aquests cognats tenen correspondència fonètica. “He connectat sistemàticament les estructures de les llengües Yeniseic amb les estructures del Na-Dene modern” – diu Vajda – “les meves comparacions no mostren tan sols semblances formals, si no que també mostro que hi ha un sistema al darrera”.

Johanna Nichols és una lingüista a la universitat de Califòrnia a Berkeley, que va assistir a la torbada on Vajda va presentar la seva recerca. Amb l’excepció de la família Eskimo-Aleut que s’estén al llarg de l’estret de Bering i les Illes Aleutianes, aquesta és la primera demostració exitosa que existeix una connexió entre una llengua de l’Antic i el Nou món”, diu Nichols.

Llengua originària

Vajda afirma que la seva recerca situa la lingüística al mateix escenari que l’arqueologia, l’antropologia i la genètica pel que fa als estudis sobre la història dels éssers humans al Nord d’Àsia i Nord Amèrica. Ni el Ket modern ni el Na-Dene representen la llengua originària. Per exemple, probablement alguns sons de del Na-Dene són més propers al tronc comú que els del Yeniseic. Algunes altres paraules en Yeniseic, però, són probablement més antigues.

A partir de les evidències arqueològiques de les migracions humanes a través de l’estret de Bering, la connexió lingüística es podria remuntar a, com a mínim, 10.000 anys enrera. Si això és cert, segons Vajda es tractaria de l’enllaç lingüístic més antic demostrat fins avui dia. Encara falta, però, molta recerca sobre quan es van originar aquestes llengües i com van integrar-se ne diverses cultures abans que això s’accepti, afirma Nichols. “No crec que hi hagi cap raó per assumir que aquesta connexió es remunti a fa 10.000 anys. Segurament es deu tractar d’un episodi tardà en una història de l’assentament més llarg i més complex”, diu ella.

Sent jo mateixa filòloga, estic fascinada per aquest descobriment. Són molt bones notícies, enhorabona pels investigadors! A veure si troballes com aquesta contribueixen a fomentar i expandir l’ús i conservació d’aquestes llengües ignorades.

Survival International: els pobles de Sibèria

Març 28, 2008 a les 1:29 am | Arxivat a Noms, Sibèria | Deixa un comentari
Etiquetes: , , , , ,

Fa poc vaig començar una sèrie d’entrades enllaçant informació oferta per Survival International. Aquesta setmana, continuo amb els pobles indígenes de Sibèria. Quan era petita, vaig sentir alguna cosa d’aquesta regió perquè era un lloc inhòspit on s’hi deportava gent. Tot i això, vaig el nom i l’indret em van atreure. Per això quan l’any passat en vaig trobar una publicació d’un diari de viatge il·lustrat, la vaig comprar. I encara penso que tot i la seva duresa deu ser un lloc que val la pena descobrir.

Pobles indígenes de Sibèria

Les 30 diferents tribus que s’han recomptat a Sibèria van des de les formades per unes 200 persones (els Oroks) a 34.000 (els Nenet). Viuen en una àrea que cobreix el 58% de Rússia.

Com viuen? Algunes d’aquestes tribus són criadors nòmades de rens, que habiten a la tundra àrtica o a la taiga, el bosc de coníferes propi d’aquestes latituds. Tot i que la cria de rens és la seva activitat tradicional, avui dia la seva economia es basa no tan sols en això si no també en la caça i la recol·lecció, i sovint viuen en assentaments estables. El percentatge de població d’aquestes tribus que preserva el seu mode de vida nòmada ha caigut del 70% al 10% en els últims darrers 35 anys. Les llengües que parlen pertanyen a diverses famílies lingüístiques; algunes sense cap vincle amb d’altres llengües, i cap d’elles té relació amb el rus. Algun dels grups més nombrosos, els Sakha (anteriorment anomenats Yakuts) i els Komi, tenen les seves pròpies repúbliques dins de l’estat rus.


A quins problemes s’encaren?
Sota l’administració soviètica els pobles indígenes van perdre la seva terra en favor de les indústries estatals. Amb la industrialització, les seves regions van ser preses per estrangers, i les autoritats van fer nombrosos esforços per eliminar la llengua, cultura i forma de vida indígena. Avui dia, els seus problemes més importants són la degradació del medi ambient causada pel gas, el petroli i la tala d’arbres, així com la falta de drets sobre la seva terra.


Com hi ajuda Survival?
Survival dóna suport a les associacions indígenes russes com ara l’Associació Russa de Pobles Indígenes del Nord, (RAIPON), recolzant les seves demandes quant al dret de veto o de compensació quan es duen a terme projectes industrials en la seva terra. També donen suport a la crida a Rússia perquè signi el conveni Internacional d’Organització del Treball, apartat 169, on es reconeixen els drets dels pobles indígenes i, específicament, el seu dret a que es reconeguin les terres on habiten com a pròpies.

Ha estat molt sorprenent per a mi veure com està relacionada la falta de respecte cap als drets de les tribus indígenes amb el medi ambient, ja sigui a Sibèria, Escandinàvia o el Labrador, i com se’ls expulsa de les seves terres perquè només es veuen com a font de recursos energètics.

Qui són: començant a destriar gentilicis

Març 6, 2008 a les 7:00 pm | Arxivat a Noms, Origen | Deixa un comentari
Etiquetes: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,

Fa un parell de setmanes, vaig escriure la paraula ‘eskimo’ en una redacció d’anglès. El meu professor em va fer notar que aquest terme estava considerat políticament incorrecte, despectiu. Jo l’havia escrit perquè m’agradava com sonava, i perquè pensava que era la manera de traduir el noste ‘esquimal’, ja que és d’on prové. A més a més, en lingüística es coneix el grup de llenguatges “esquimals” d’Amèrica del Nord com ‘eskimo-aleut’ així que ne cap moment vaig sospitar de la seva manca de tacte. Això em va preocupar; era una mala manera de començar els preparatius del viatger anomenar despectivament aquells qui anaves a visitar. Es tracta -té la seva gràcia– d’un problema de terminologia i gentilicis, que ara que he començat a investigar, em supera. Us copio el què m’ha aclarit la web Dictionary.com, classificat per zones geogràfiques. Evidentment, crítiques, opinions, correccions i un llarg etcètera són més que benvingudes.

Alaska, Canadà i Grenlàndia
Eskimo
1.a member of an indigenous people of Greenland, northern Canada, Alaska, and northeastern Siberia, characterized by short, stocky build and light-brown complexion.
2.either of two related languages spoken by the Eskimos, one in Greenland, Canada, and northern Alaska, the other in southern Alaska and Siberia.
Compare Inuit, Yupik.Usage note The name Inuit, by which the native people of the Arctic from northern Alaska to western Greenland call themselves, has largely supplanted Eskimo in Canada and is used officially by the Canadian government. Many Inuit consider Eskimo derogatory, in part because the word was, erroneously, long thought to mean literally “eater of raw meat.” Inuit has also come to be used in a wider sense, to name all people traditionally called Eskimo, regardless of local self-designations. Nonetheless, Eskimo continues in use in all parts of the world, especially in historical and archaeological contexts and in reference to the people as a cultural and linguistic unity. The term Native American is sometimes used to include Eskimo and Aleut peoples. See also Indian.

Inuit
1.a member of the Eskimo peoples inhabiting northernmost North America from northern Alaska to eastern Canada and Greenland.
2.the language of the Inuit, a member of the Eskimo-Aleut family comprising a variety of dialects.

Also, Innuit.
Also called Inupik.

Usage Note: The preferred term for the native peoples of the Canadian Arctic and Greenland is now Inuit, and the use of Eskimo in referring to these peoples is often considered offensive, especially in Canada. Inuit, the plural of the Inuit word inuk, “human being,” is less exact in referring to the peoples of northern Alaska, who speak dialects of the closely related Inupiaq language, and it is inappropriate when used in reference to speakers of Yupik, the Eskimoan language branch of western Alaska and the Siberian Arctic. See Usage Note at Eskimo.

Aleut
1.also, Aleutian. a member of a people native to the Aleutian Islands and the western Alaska Peninsula who are related physically and culturally to the Eskimos.
2.ahe language of the Aleuts, distantly related to Eskimo: a member of the Eskimo-Aleut family.

Husky
1.Eskimo dog.
2.Siberian Husky.
3.Canadian Slang.
a. an Inuit.

b. the language of the Inuit.
Usage note: Origin: 1870–75; by ellipsis from husky dog, husky breed; cf. Newfoundland and Labrador dial. Husky a Labrador Inuit, earlier Huskemaw, Uskemaw, ult. < the same Algonquian source as Eskimo.

Noruega, Suècia, Finlàndia i penínsul·la de Kola

Sami
1.A member of a people of nomadic herding tradition inhabiting Lapland.
2.Any of the Finnic languages of the Sami.

Lapp
1.Also called Laplander . A member of a Finnic people of northern Norway, Sweden, Finland, and adjacent regions.
2.Also called Lappish. any of the languages of the Lapps, closely related to Finnish.
Also called Sami.

Sibèria

Ostyak
1.a member of the nomadic Ugrian people living in northwestern Siberia (east of the Urals)
2.a Ugric language (related to Hungarian) spoken by the Ostyak [syn: Khanty]

Chukchi
1.a member of a Paleo-Asiatic people of northeastern Siberia.
2.the Chukotian language of the Chukchi people, noted for having different pronunciations for men and women.

Evenki
1.a member of a Siberian people living mainly in the Yakut Autonomous Republic, Khabarovsk territory, and Evenki National District in the Russian Federation.
2.the Tungusic language spoken by the Evenki.

Samoyed
1.a member of a Uralic people dwelling in W Siberia and the far NE parts of European Russia.
2.Also, Samoyedic. a subfamily of Uralic languages spoken by the Samoyed people.

Usage Note Siberian Mongolian people, 1589, from Rus. samoyed, lit. “self-eaters, cannibals” (the first element cognate with Eng. same, the second with O.E. etan “to eat”). The native name is Nenets. As the name of a type of dog (once used as a working dog in the Arctic) it is attested from 1889.

Nenets
1.A member of a reindeer-herding people of of extreme northwest Russia along the coast of the White, Barents, and Kara seas.
2.The Uralic language of this people.

In both senses also called Samoyed.

Japó

Ainu
1.A member of an indigenous people of Japan, now inhabiting parts of Hokkaido, Sakhalin, and the Kuril Islands.
2.The language of the Ainu.
3.caucasoid people in Japan and eastern Russia, 1819, from Ainu, lit. “man.”

Com sol passar, el problema no tan sols no s’ha resolt si no que ha crescut. Pel què jo tinc entès, i tot i que aquest diccionari no ho recull, ‘lapó’ també és un terme inadequat, encara que no sé si despectiu i simplement inadequat. He tret el cap per la Viquipèdia i els mapes tenien tants colors i noms estranys que he decidit que el meu cap no estava preparat per resistir la invasió terminològica. Continuaré, un altre dia.

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.
Entries i comentaris feeds.