Les mans fora de l’àrtic

abril 6, 2008 a les 1:41 pm | Arxivat a Medi ambient | Deixa un comentari
Etiquetes: , , , , , , , , ,

Greenpeace ha endegat una campanya per a la protecció dels pols, especialment el pol nord. Sé que no sóc gaire original dient que els polítics fan fàstic, però és el què se’m passa pel cap llegint això. A veure què se us passa pel cap a vosaltres:

L’escalfament global està fonent l’àrtic a un ritme alarmant. Com a resultat una gran quantitat de països estan esperant per estreure’n el petroli i el gas que hi ha sota el gel. Com més petroli i gas consumim, més ràpid es fondrà l’àrtic, i més a prop estarem del catastròfic canvi climàtic.

És una trista ironia. En un intent d’assegurar es “drets” de les indústries pesqueres de l’àrtic, les noves rutes de transport, el petroli, el gas, i els recursos els països es guanyen interès en què l’àrtic es fongui.

I mentre els polítics i els militars competeixen pel contro del llunyà nord, el gel es fon. Els investigadors ja diuen que l’any 2040 ha podríem tenir estius sense gel a l’àrtic.

Fer de làrtic una reserva mundial podria ser una realitat. Ja existeix un precedent. Gràcies a la pressió pública, l’Antàrtida ja gaudeix de la protecció que l’àrtic també necessita.

Ara toca fer una mica de soroll perquè això passi.

Si voleu donar-hi suport, signeu aquí!

Survival International: els pobles de Sibèria

març 28, 2008 a les 1:29 am | Arxivat a Noms, Sibèria | Deixa un comentari
Etiquetes: , , , , ,

Fa poc vaig començar una sèrie d’entrades enllaçant informació oferta per Survival International. Aquesta setmana, continuo amb els pobles indígenes de Sibèria. Quan era petita, vaig sentir alguna cosa d’aquesta regió perquè era un lloc inhòspit on s’hi deportava gent. Tot i això, vaig el nom i l’indret em van atreure. Per això quan l’any passat en vaig trobar una publicació d’un diari de viatge il·lustrat, la vaig comprar. I encara penso que tot i la seva duresa deu ser un lloc que val la pena descobrir.

Pobles indígenes de Sibèria

Les 30 diferents tribus que s’han recomptat a Sibèria van des de les formades per unes 200 persones (els Oroks) a 34.000 (els Nenet). Viuen en una àrea que cobreix el 58% de Rússia.

Com viuen? Algunes d’aquestes tribus són criadors nòmades de rens, que habiten a la tundra àrtica o a la taiga, el bosc de coníferes propi d’aquestes latituds. Tot i que la cria de rens és la seva activitat tradicional, avui dia la seva economia es basa no tan sols en això si no també en la caça i la recol·lecció, i sovint viuen en assentaments estables. El percentatge de població d’aquestes tribus que preserva el seu mode de vida nòmada ha caigut del 70% al 10% en els últims darrers 35 anys. Les llengües que parlen pertanyen a diverses famílies lingüístiques; algunes sense cap vincle amb d’altres llengües, i cap d’elles té relació amb el rus. Algun dels grups més nombrosos, els Sakha (anteriorment anomenats Yakuts) i els Komi, tenen les seves pròpies repúbliques dins de l’estat rus.


A quins problemes s’encaren?
Sota l’administració soviètica els pobles indígenes van perdre la seva terra en favor de les indústries estatals. Amb la industrialització, les seves regions van ser preses per estrangers, i les autoritats van fer nombrosos esforços per eliminar la llengua, cultura i forma de vida indígena. Avui dia, els seus problemes més importants són la degradació del medi ambient causada pel gas, el petroli i la tala d’arbres, així com la falta de drets sobre la seva terra.


Com hi ajuda Survival?
Survival dóna suport a les associacions indígenes russes com ara l’Associació Russa de Pobles Indígenes del Nord, (RAIPON), recolzant les seves demandes quant al dret de veto o de compensació quan es duen a terme projectes industrials en la seva terra. També donen suport a la crida a Rússia perquè signi el conveni Internacional d’Organització del Treball, apartat 169, on es reconeixen els drets dels pobles indígenes i, específicament, el seu dret a que es reconeguin les terres on habiten com a pròpies.

Ha estat molt sorprenent per a mi veure com està relacionada la falta de respecte cap als drets de les tribus indígenes amb el medi ambient, ja sigui a Sibèria, Escandinàvia o el Labrador, i com se’ls expulsa de les seves terres perquè només es veuen com a font de recursos energètics.

Survival International: els Innu

març 17, 2008 a les 12:55 am | Arxivat a Innu | 2 comentaris
Etiquetes: , , , , ,

Després de decidir d’emprendre aquest projecte personal, aviat vaig decidir que seria injust fer-ho sense tenir en compte tota la situació que viuen els pobles indígenes del voltant del cercle polar àrtic. Com ja havia intuït amb la visita als Sámi, aquests pobles s’enfronten amb moltes adversitats per a continuar mantenint el seu mode de vida, i consideraria una manca de responsabilitat per part meva no escriure sobre això.

Tal i com vaig aprendre a partir de la meva última entrada al bloc, hi ha una ONG, Survival International, que treballa en favor de les tribus indígenes de tot el món. Tenen una pàgina web excel·lent, amb tones d’informació. Tan sols us faré saber el què diuen sobre la gent del voltant de l’àrtic, després ja està a les vostres mans de continuar aprenent-ne més coses.

Innu

Els Innu són la gent indígena de la major part de la península del Labrador i el Quebec, a l’est del Canadà. Antigament també se’ls coneixia com a indis Montagnais-Naskapi, i no estan relacionats amb els Inuit, que viuen més al nord.

Com viuen? La seva terra, on han viscut durant milenis, és una vasta extensió sub-àrtica on el pasatge predominant està format per boscos, llacs, rius i esplanades rocoses. Ells anomenen la seva terra Nitassinan. Fins a la segona meitat del segle XX, els Innu eren caçadors nòmades. Durant la major part de l’any, els cursos fluvials de Nitassinan estan gelats, i solien viatjar en petits grups de dues o tres famílies amb raquetes de neu, arrossegant trineus. Quan el gel es fonia, viatjaven en canoa resseguint cap a la costa o el gran llac interior per pescar, comerciar, i trobar-se amb els amics i familiars. Caçaven animals com l’ós, el castor i el porc espí, a més a més de pescar i recol·lectar baies. Tot i això, la majoria d’ells depenia dels ramats de caribús que migraven a través de la seva terra cada primavera i tardor. Fins fa molt poc, els Innu obtenien tot el què necessitaven – menjar, roba, sostre, eines i armes – del caribú, que tenia per a ells molta importància cultural. Avui en dia s’ha reclòs els Innu en pobles, i tot i que alguns d’ells caces, pesquen i recol·lecten aliment molts d’ells tenen feines remunerades o depenen de la seguretat social.

A quins problemes planten cara? Durant els anys 50 i 60, els Innu, tradicionalment nòmades, van ser pressionats per establir-se en poblets sedentaris pel govern canadenc i l’església catòlica. La transició va ser dificultosa i traumàtica. La vida en aquests assentaments està marcada per nivells extremadament alts d’alcoholisme, el consum de droga esnifada estès entre els nens, la violència, i una alta taxa de suïcidis. Alguns Innu encara lluiten per mantenir el seu estil de vida tradicional, cosa cada cop més difícil ja que el govern controla les seves terres obtenir-ne beneficis a través d’explotacions mineres, la inunda per a establir-hi centrals hidroelèctriques, i hi construeix carreteres que tallen el què en queda. A l’abril de 1999, el Comitè pels Drets Humans de les Nacions Unides va descriure la seva situació com “l’assumpte més urgent amb que s’han d’afrontar els canadencs, i va condemnar el Canadà per ignorar i eliminar els drets dels pobles aborígens.

Com hi ajuda Survival? Survival ha cridat el govern canadenc a replantejar-se la seva actitud en les negociacions amb els Innu i d’altres grups semblants. Actualment afirmen que només reconeixeran els drets dels Innu a la seva terra si entreguen al govern la major part del seu territori. El Canadà ha de reconèixer el dret dels Innu a la terra que els pertany, i a viure-hi com ells escullin.

Sóc conscient que això no és gaire, però és tot just el començament. En continuareu llegint coses.

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.
Entries i comentaris feeds.