Survival International: els pobles de Sibèria

març 28, 2008 a les 1:29 am | Arxivat a Noms, Sibèria | Deixa un comentari
Etiquetes: , , , , ,

Fa poc vaig començar una sèrie d’entrades enllaçant informació oferta per Survival International. Aquesta setmana, continuo amb els pobles indígenes de Sibèria. Quan era petita, vaig sentir alguna cosa d’aquesta regió perquè era un lloc inhòspit on s’hi deportava gent. Tot i això, vaig el nom i l’indret em van atreure. Per això quan l’any passat en vaig trobar una publicació d’un diari de viatge il·lustrat, la vaig comprar. I encara penso que tot i la seva duresa deu ser un lloc que val la pena descobrir.

Pobles indígenes de Sibèria

Les 30 diferents tribus que s’han recomptat a Sibèria van des de les formades per unes 200 persones (els Oroks) a 34.000 (els Nenet). Viuen en una àrea que cobreix el 58% de Rússia.

Com viuen? Algunes d’aquestes tribus són criadors nòmades de rens, que habiten a la tundra àrtica o a la taiga, el bosc de coníferes propi d’aquestes latituds. Tot i que la cria de rens és la seva activitat tradicional, avui dia la seva economia es basa no tan sols en això si no també en la caça i la recol·lecció, i sovint viuen en assentaments estables. El percentatge de població d’aquestes tribus que preserva el seu mode de vida nòmada ha caigut del 70% al 10% en els últims darrers 35 anys. Les llengües que parlen pertanyen a diverses famílies lingüístiques; algunes sense cap vincle amb d’altres llengües, i cap d’elles té relació amb el rus. Algun dels grups més nombrosos, els Sakha (anteriorment anomenats Yakuts) i els Komi, tenen les seves pròpies repúbliques dins de l’estat rus.


A quins problemes s’encaren?
Sota l’administració soviètica els pobles indígenes van perdre la seva terra en favor de les indústries estatals. Amb la industrialització, les seves regions van ser preses per estrangers, i les autoritats van fer nombrosos esforços per eliminar la llengua, cultura i forma de vida indígena. Avui dia, els seus problemes més importants són la degradació del medi ambient causada pel gas, el petroli i la tala d’arbres, així com la falta de drets sobre la seva terra.


Com hi ajuda Survival?
Survival dóna suport a les associacions indígenes russes com ara l’Associació Russa de Pobles Indígenes del Nord, (RAIPON), recolzant les seves demandes quant al dret de veto o de compensació quan es duen a terme projectes industrials en la seva terra. També donen suport a la crida a Rússia perquè signi el conveni Internacional d’Organització del Treball, apartat 169, on es reconeixen els drets dels pobles indígenes i, específicament, el seu dret a que es reconeguin les terres on habiten com a pròpies.

Ha estat molt sorprenent per a mi veure com està relacionada la falta de respecte cap als drets de les tribus indígenes amb el medi ambient, ja sigui a Sibèria, Escandinàvia o el Labrador, i com se’ls expulsa de les seves terres perquè només es veuen com a font de recursos energètics.

Parar o no parar…

març 25, 2008 a les 1:50 am | Arxivat a Noms, Origen | Deixa un comentari
Etiquetes: , , , , ,

Al Japó! Farà un mes vaig llegir a la revista Lonely Planet que al Japó hi existia un grup indígena anomenat Ainu, i que provenien de Sibèria. Va ser tota una sorpresa, i m’agradava la idea de fer una parada al Japó en la volta al món. Però ara estic una mica confusa, ja que la Wikipedia explica que els orígens d’aquest grup no són clars. I, pel què sembla, no s’aclariran en els propers anys:

Els orígens dels Ainu encara no han estat del tot determinats. Sovint s’han considerat Jomon, nadius del Japó del període Jomon. “Els Ainu havien viscut en aquest lloc cent mil anys abans que els Fills del Sol arribessin”, diu una Yukar Upopo (llegenda Ainu). La cultura Ainu data del 1200 d.C. I recerques actuals suggereixen que s’haurien originat a partir de la unió entre les cultures Okhotsk i Satsumon. La seva economia es basava en les granges, i també en la caça, pesca i recol·lecció.

Els homes Ainu tenen força pèl al cos, tradicionalment. Anteriorment, alguns investigadors havien proposat un origen caucàsic, tot i que més recentment les anàlisis d’ADN no han trobat cap traça d’aquests suposats avantpassats. Aquestes anàlisis genètiques han mostrat que els Ainu pertanyen majoritàriament a Y-haplogrup D. L’únic altre lloc a part del Japó on aquest grup és comú és al Tíbet i a les illes Andaman, a l’oceà Índic. En un estudi elaborat per Tajima et al. (2004), dues mostres d’un total de 16 (és a dir, el 12,5 %) d’homes Ainu pertanyien al haplogrup C3, que és el cromosoma Y més comú entre els indígenes de l’est de Rússia i Mongòlia. Hammer et al. (2005) van extraure una altra mostra de quatre homes Ainu, i van descobrir que un d’ells (un ¼ o un 25% de la mostra) pertanyia a l’haplogrup C3. Alguns investigadors han especulat que aquesta minoria de portadors de l’haplogrup C3 podrien demostrar un cert grau d’influència genètica unidireccional provinent dels Nivkhs, amb qui els Ainu han tingut interaccions culturals a llarg termini. D’acord amb Tanaka et al (2004), el seu llinatge ADNmt consisteix principalment en l’haplogrup i (21,6%) i l’aplogrup M7a (15,7%). Una recent reavaluació dels trets cranials suggereix que els Ainu mostren més semblança amb els Okhotsk que amb els Jomon. Això concorda amb la referència sobre la cultura Ainu com a mescla dels Okhotsk i els Satsumon.

Hi ha qui ha especulat sobre els Ainu com a descendents d’una raça prehistòrica d’on també s’haurien originat pobles aborígens australians. En el llibre de Steve Olson “Mapping Human History” (pg. 133) es descriu el descobriment de fòssils que daten de 10.000 anys enrera, que representen restes dels Jomon, un grup que té els trets facials molt propers als indígenes de Nova Guinea i Australia. Després d’una nova onada d’immigració, probablement des de la península de Koreal, fa uns 2.300 anys, del grup Yayoi, els Jomon de “pura sang” van ser empesos cap al nord del Japó. Informació genètica ha suggerit que els japonesos moderns descendeixen tant dels Yayoi com dels Jomon.

A finals del segle XX, va especular-se bastant sobre si la gent d’aquell grup relacionat amb els Jomon podrien haver estat alguns dels primers pobladors d’Amèrica del Nord. Aquesta hipòtesi està basada sobretot en evidències òssies i culturals trobades en les tribus de l’oest d’Amèrica del Nord, així com en algunes zones de l’Amèrica del Sud. És possible que Amèrica del Nord tingués diferents grups entre els seus primers pobladors, i aquests parents dels Jomon podrien ser un d’ells. Kennewick Man també s’ha citat algun cop com a corroboració d’aquesta hipòtesis.

Els estudis pioners sobre mapificació genètica duts a terme per Cavalli-Sforza han mostrar un marcat gradient en les freqüències genètiques centrades en l’àrea del voltant del Japó, més en concret en l’arxipèlag japonès, que distingeix aquestes poblacions de la resta de l’est d’Àsia i de la majoria del continent americà. Aquest gradient apareix com el tercer moviment genètic més important (en altres paraules, el tercer component principal de variació genètica) a Euràsia, després de la gran expansió des del continent Africà, que mostra un continuum centrat en Aràbia i les parts adjacents de l’Orient Mitjà, i un segon continuum que distingeix les regions del nord d’Euràsia i Sibèria particularment de les regions del sud. Això donaria suport a la teoria sobre el període Jomon o fins i tot pre-Jomon.

Jomon i Yayoi són períodes japonesos. Per aquí hi ha molta informació nova, he estat buscant sobre les paraules marcades amb negreta:

Els Nivkhs (també Nivkh, Nivkhi, o Gilyak; etònim: Nivxi; llengua, нивхгу – Nivxgu) són un grup indígena que habita la part nord de l’illa de Sakhalin i la regió de l’estuari del riu Amur, administrada per Rússia. Els Nivkh són principalment pescadors, caçadors i criadors de gossos. Els Nivkh són semi-nòmades, ja que viuen a la costa a l’estiu i a l’interior a l’hivern, al costat de rierols i rius per pescar salmó. La terra on habiten es caracteritza com a taiga, amb hiverns amb neu abundant i estius suaus, i amb pocs arbres. Es creu que els Nivkh són els habitants originaris d’aquesta zona, potser a partir de grups que van migrar des de la regió de Transbaikal durant el pleistocè tardà.

Els Nivkh han sofert fortament d’influències foranes, la primera de les quals va ser la migració dels pobles de Tungus; després les dinasties de Manxúria i Xina van obligar-los a pagar tributs. A finals del segle XIX, els cosacs russos van annexionar i colonitzar les terres Nivkh, on encara ara formen una petita i menystinguda minoria. Avui dia, els Nivkh viuen seguint l’estil de vida rus, i a causa de l’explotació pesquera i la pol·lució dels corrents fluvials han adoptat molts trets de la gastronomia russa. Els Nivkh practiquen el xamanisme, molt important pel festival hivernal de l’Ós, tot i que alguns d’ells s’han convertit al cristianisme ortodox rus.

Segons el cens rus de 2002 són 5.287; la majoria d’ells russòfons, amb només un 10% que parla la seva llengua nadiua, el Nivkh, considerat un llenguatge aïllat, tot i que per conveniència sovint s’agrupa amb les llengües paleosiberianes. La llengua Nivkh es divideix en quatre dialectes, tot i que aquests sovint s’agrupen amb els veïns chukotko-kamchatkan i les llengües altaiques.

De moment no he trobat res sobre els Okhotsk i els Satsumon. Tot plegat és una mica confús ara mateix. Potser caldria tenir en compte més coses, com ara la forma de vida dels Ainu, les seves creences religioses o la seva cultura material. A veure què en sorgeix aleshores.

Qui són: començant a destriar gentilicis

març 6, 2008 a les 7:00 pm | Arxivat a Noms, Origen | Deixa un comentari
Etiquetes: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,

Fa un parell de setmanes, vaig escriure la paraula ‘eskimo’ en una redacció d’anglès. El meu professor em va fer notar que aquest terme estava considerat políticament incorrecte, despectiu. Jo l’havia escrit perquè m’agradava com sonava, i perquè pensava que era la manera de traduir el noste ‘esquimal’, ja que és d’on prové. A més a més, en lingüística es coneix el grup de llenguatges “esquimals” d’Amèrica del Nord com ‘eskimo-aleut’ així que ne cap moment vaig sospitar de la seva manca de tacte. Això em va preocupar; era una mala manera de començar els preparatius del viatger anomenar despectivament aquells qui anaves a visitar. Es tracta -té la seva gràcia– d’un problema de terminologia i gentilicis, que ara que he començat a investigar, em supera. Us copio el què m’ha aclarit la web Dictionary.com, classificat per zones geogràfiques. Evidentment, crítiques, opinions, correccions i un llarg etcètera són més que benvingudes.

Alaska, Canadà i Grenlàndia
Eskimo
1.a member of an indigenous people of Greenland, northern Canada, Alaska, and northeastern Siberia, characterized by short, stocky build and light-brown complexion.
2.either of two related languages spoken by the Eskimos, one in Greenland, Canada, and northern Alaska, the other in southern Alaska and Siberia.
Compare Inuit, Yupik.Usage note The name Inuit, by which the native people of the Arctic from northern Alaska to western Greenland call themselves, has largely supplanted Eskimo in Canada and is used officially by the Canadian government. Many Inuit consider Eskimo derogatory, in part because the word was, erroneously, long thought to mean literally “eater of raw meat.” Inuit has also come to be used in a wider sense, to name all people traditionally called Eskimo, regardless of local self-designations. Nonetheless, Eskimo continues in use in all parts of the world, especially in historical and archaeological contexts and in reference to the people as a cultural and linguistic unity. The term Native American is sometimes used to include Eskimo and Aleut peoples. See also Indian.

Inuit
1.a member of the Eskimo peoples inhabiting northernmost North America from northern Alaska to eastern Canada and Greenland.
2.the language of the Inuit, a member of the Eskimo-Aleut family comprising a variety of dialects.

Also, Innuit.
Also called Inupik.

Usage Note: The preferred term for the native peoples of the Canadian Arctic and Greenland is now Inuit, and the use of Eskimo in referring to these peoples is often considered offensive, especially in Canada. Inuit, the plural of the Inuit word inuk, “human being,” is less exact in referring to the peoples of northern Alaska, who speak dialects of the closely related Inupiaq language, and it is inappropriate when used in reference to speakers of Yupik, the Eskimoan language branch of western Alaska and the Siberian Arctic. See Usage Note at Eskimo.

Aleut
1.also, Aleutian. a member of a people native to the Aleutian Islands and the western Alaska Peninsula who are related physically and culturally to the Eskimos.
2.ahe language of the Aleuts, distantly related to Eskimo: a member of the Eskimo-Aleut family.

Husky
1.Eskimo dog.
2.Siberian Husky.
3.Canadian Slang.
a. an Inuit.

b. the language of the Inuit.
Usage note: Origin: 1870–75; by ellipsis from husky dog, husky breed; cf. Newfoundland and Labrador dial. Husky a Labrador Inuit, earlier Huskemaw, Uskemaw, ult. < the same Algonquian source as Eskimo.

Noruega, Suècia, Finlàndia i penínsul·la de Kola

Sami
1.A member of a people of nomadic herding tradition inhabiting Lapland.
2.Any of the Finnic languages of the Sami.

Lapp
1.Also called Laplander . A member of a Finnic people of northern Norway, Sweden, Finland, and adjacent regions.
2.Also called Lappish. any of the languages of the Lapps, closely related to Finnish.
Also called Sami.

Sibèria

Ostyak
1.a member of the nomadic Ugrian people living in northwestern Siberia (east of the Urals)
2.a Ugric language (related to Hungarian) spoken by the Ostyak [syn: Khanty]

Chukchi
1.a member of a Paleo-Asiatic people of northeastern Siberia.
2.the Chukotian language of the Chukchi people, noted for having different pronunciations for men and women.

Evenki
1.a member of a Siberian people living mainly in the Yakut Autonomous Republic, Khabarovsk territory, and Evenki National District in the Russian Federation.
2.the Tungusic language spoken by the Evenki.

Samoyed
1.a member of a Uralic people dwelling in W Siberia and the far NE parts of European Russia.
2.Also, Samoyedic. a subfamily of Uralic languages spoken by the Samoyed people.

Usage Note Siberian Mongolian people, 1589, from Rus. samoyed, lit. “self-eaters, cannibals” (the first element cognate with Eng. same, the second with O.E. etan “to eat”). The native name is Nenets. As the name of a type of dog (once used as a working dog in the Arctic) it is attested from 1889.

Nenets
1.A member of a reindeer-herding people of of extreme northwest Russia along the coast of the White, Barents, and Kara seas.
2.The Uralic language of this people.

In both senses also called Samoyed.

Japó

Ainu
1.A member of an indigenous people of Japan, now inhabiting parts of Hokkaido, Sakhalin, and the Kuril Islands.
2.The language of the Ainu.
3.caucasoid people in Japan and eastern Russia, 1819, from Ainu, lit. “man.”

Com sol passar, el problema no tan sols no s’ha resolt si no que ha crescut. Pel què jo tinc entès, i tot i que aquest diccionari no ho recull, ‘lapó’ també és un terme inadequat, encara que no sé si despectiu i simplement inadequat. He tret el cap per la Viquipèdia i els mapes tenien tants colors i noms estranys que he decidit que el meu cap no estava preparat per resistir la invasió terminològica. Continuaré, un altre dia.

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.
Entries i comentaris feeds.