M’agrada viatjar. No m’hi dedico, evidentment; ni a escriure, ni a fotografiar. Em guanyo la vida amb coses menys creatives i més pràctiques, entre les quals hi ha haver de comptar parauletes tècniques o parlar amb especialistes d’esports tant diferents com l’escalada o l’hoquei. A més a més, intento anar aprenent més coses sobre llengua, societat, o el què calgui per a ser una sociolingüista una mica més competent.

Però, quan tot això em comença a sobrepassar – i és sovint…- el meu cervell comença a fantasiejar amb possibles nous destins. Aleshores una cerca ràpida a Internet em fa descobrir que els bitllets d’avió són indecentment barats, i en menys de deu minuts el mal ja està fet. Els preparatius del viatge -solen ser intensos, m’agrada sobredocumentar-me – em distreuen i m’il·lusionen abans de marxar, i les fotografies i el què escric em fan reviure el viatge quan torno a ser a casa. I així, vaig tirant…

En aquest bloc, concentro la meva última gran i sonada idea: fer la volta al món visitant els pobles esquimals indígenes de l’hemisferi nord. No hi ha pressa ni pausa, i la preparació s’assaboreix tant com el viatge. I encara més si aquesta és compartida. Espero que en gaudiu una miqueta.